El foner emmascarat

Un foner modern i amb poca punteria que tira codolades contra els polítics balears... i no els fer gaire. Articles publicats a "Es Carrer"

divendres, de febrer 23, 2007

Sort que m’assessoren!

”Servei d’Assessorament de la CAIB?”. “Premi! Aquí mateix”. “Servidor voldria ser servit”. “Cap problema, vol un servei en blanc, en negre...? Prefereix un complet o un interruptus?”. “Sempre vull un complet, tot i que sovint m’he de conformar amb un intent fracassat. Coses de l’edat, vostè ja m’entén”. “I tant que l’entenc, som molts d’onofres”. “Quant als colors, quina diferència hi ha?”. “Veurà, si el demana en blanc, tothom sabrà que ha utilitzat el nostre Servei; si el vol en negre, quedarà entre nosaltres. La premsa mai no ho sabrà. De totes formes, li recoman l’interruptus. A Cabildolàndia l’han provat i n’estan ben contents”.

M’han convençut, contract l’interruptus. Si algun dia el vull, l’empraré; si no ja sortirà madò Estaràs a afirmar que tot és un rumor que s’ha escampat per un malentès. I és que necessit informació jurídica clandestina. No m’agrada comprovar que Menorca té un escut mutant. Tenim una bandera, sí, però l’escut va i ve. Ara toca la temporada del difuminat. Per entendre’ns, un de disseny. El disseny avui en dia és cabdal. Gràcies a l’eficiència del creadors, el nostre antic escut –no tan antic— ara no incorpora les barres vermelles i grogues: cada cop més s’assembla al del Consolat de República Argentina o a la camisa de la sagrada i invicta albiceleste. I encara sort que ha conservat la direcció de la de l’equip de futbol, amb ratlles verticals. M’angoixa la possibilitat de veure que algun dia les inclogui horitzontals, com les de la samarreta de Los Pumas, nom amb què es coneix la gloriosa selecció de rugbi. Atès que cerquen un seu permanent per competir contra altres seleccions a Espanya, tot és possible. Quina mania a tocar-nos els símbols!

Entre això i la fotesa del Zime, ja no sé on habit. La “e” minúscula que es va aferrar com una paparra a les sigles del CIM, és un motxilla més feixuga que la que porta el Barça, segons els comptes de Soriano. I tant que pesa! Fa goig disposar del Servei d’Assessorament autonòmic. Em serà ben útil. Els donaré feina. Iniciaré un bombardeig d’alta precisió i sense danys col·laterals, per tal d’aconseguir que em diguin com punyetes m’ho he de fer per veure la TDT en català. Ho he provat tot. M’he enfilat dalt l’antena com si fos un gall que indica d’on bufa el vent i res de res. Fracàs total. Com a venjança he dessintonitzat la recepció IB3, però no em satisfà prou aquest gest. Em crem a lo bonzo, a veure què passa? Menj tan poc que una vaga de fam fóra inútil. I açò que em manquen quatre grams per fer deu arroves i tenc marge per resistir...

divendres, de febrer 16, 2007

La vident des Born

Fa dècades que estic fes. Curiosament, el neguit s’inicià quan ens van alliberar de l’obligatorietat de cantar el “Cara al Sol”. Tenia propietats hipnòtiques? No ho sé. Disposat a reduir les conseqüències del malestar, i a esbrinar-ne les causes, m’adreç al domicili d’una nova vident que ha obert consulta a Cabildolàndia. Ja sabem que la parapsicologia guanya adeptes contínuament.

La vident, antiga ocupant de sòl públic as Born, no ha instal·lat la consulta/parada al costat de la Piràmide com era d’esperar, cosa que demostra clarament que la seva honestedat és absoluta i que el fet de disposar d’una botigueta sobre la voravia no embruta la seva impol·luta imatge. Sovint, els ocultistes, espiritistes i altres farsants m’han fet net per mor de la meva natural candidesa. No és el cas. Aquesta afeccionada a ajudar el pròxim està realment dotada d’un poder il·limitat. Vaig reparar en les seves autèntiques qualitats en llegir (també m’ho havia contat l’ocellet) que no aportava informació a l’oposició perquè aquests enemics del poble sempre en feien un mal ús. A més de vident, és prudent: just el que estava cercant!

M’atén vestida informalment i sense bolla de vidre, la qual cosa em fa guanyar confiança en ella i em calma els dubtes de si li he d’amagar els detalls més foscos de la meva angoixant existència. Val a dir que no som del tot honrat en provar el tractament, car aprofit que “Es Carrer de Menorca” tenia interès a entrevistar-la, per la qual cosa el donatiu per la sessió haurà sortit de la caixa de l’empresa. Som una espasa per als negocis. Atès que la vident també ho és, em planteig de proposar-li d’armar un petit combat d’esgrima per escalfar-nos. “Mens sana in corpore sano”. La fatiga produïda per l’esport elimina toxines i, qui sap, tal vegada em produirà una transformació metabòlica que m’ajudi a cremar traumes passejats durant dècades. No s’hi avé, però em recomana que si vull fer exercici esperi l’arribada de l’estiu, moment idoni per garnar-li gratuïtament la criticada paradeta. Començam la sessió sense entrenament previ.

--Immaculada regidora i gran vident, em podríeu dir què provoca el meu turment?
--Sí, podria, però tenc el costum de parlar només durant el plens del Saló Caòtic, ja que em fa recança donar-te un diagnòstic que podries emprar malament. No parlaré si no és en presència de la majoria consistorial. Pots deixar el donatiu que trobis convenient dintre de la guardiola que hi devora la porta.
--Gràcies, m’heu ajudat molt. M’encanta que m’evitin patiments inútils. No voldria emprar la vostra saviesa d’una manera incorrecta. Molt amable.

Em sent més traïdor que mai. Me’n vaig sense pagar. El donatiu servirà per veure el 33.

divendres, de febrer 09, 2007

Preguem!

No hi ha dret. Per mor dels desacords entre partits, prepartits, trencats del tot i esquarterats i desmembrats, la festa de la Candelera no va ser la data escollida per fer una pregària conjunta. Les desavinences comporten aquestes coses. La Unió de Productors de Cera i Espelmes no ha obtingut, per ara, els ingressos prevists. Tanmateix, si sou prou vius, cal aprofitar la baixada de les accions per comprar-ne, puix no dubt que les vendes apujaran.... ja!

Em conta el pardalet que prest es resarà una novena, o diverses, en un temple o local cabildo que encara està per designar. La intenció és que sigui una celebració pseudoecumènica. Cadascú hi pregarà per un motiu. Així, els més partidaris del PP resaran per demanar que UPC no es presenti a les eleccions. PSOE, PSM i altres formacions es concentraran per tal que sí que s’hi presenti. Al mateix temps, part del PP orarà per aconseguir que l’alcalde borini --no hi ha proves que se sàpiga moure-- i se’n vagi a casa. L’altra part, la dominada pels tres a qui UPC ha fet la creu, resarà per mantenir-lo immobilitzat i demanar que continuï (i ells amb ell).

Ja és curiosa la nostra vila. Encontres i desencontres i desencontres per encontrar-se. Ui, quin embull! Tot plegat no m’interessa gaire. Descobrir qui comanda a Cabildolàndia és una qüestió complicada. Les meves limitacions intel·lectuals m’impedeixen d’afinar-ho. Fins i tot em deman si els de la Companyia, --sí, sí, aquells dolentíssims de Prison break”— hi tenen res a veure i dirigeixen el Saló Caòtic d’amagatotis. A mi, el que sí que m’importa és descobrir què pretén el Gran Inquisidor. Per a qui no ho sàpiga, aquest càrrec l’ocupa el director de la ràdio local, un clònic de Don Federico, que s’ha convertit en el predicador més important d’Europa des que el van nomenar. Les ones el motiven, encara que fa l’efecte que qualsevol dia l’ofegaran. Mai la ràdio cabilda no havia estat tan Popular. Sens dubte, és una ràdio de partit. Com toca.

I bé, si hem d’assistir a la celebració ecumènica i si tenim en compte que la presència de laics i fins i tot de verds és garantida, no seria adient fer-la davant el garrover somort? El gran druïda de la Confraria del Sant Ciment, acostumat a organitzar manifestacions podria ser l’escollit per dirigir la cerimònia. Probablement no en sortiríem tots contents, però, qui sap?, tal vegada el garrover floriria. Miracles més impossibles s’han vist per aquestes contrades.

divendres, de febrer 02, 2007

“Vamos a la cama...”

Gran ensurt a Cabildolàndia. Sense conseqüències. Un gran badall, tot en gros. Seguidor dels pronòstics meteorològics i assabentat que durant una setmana faria fred, l’home duplicat va fer els deures a temps per preparar-se per a la hivernació. Alguns extremistes afirmen que, en realitat, la meitat d’ell feia quaranta-quatre mesos que era en coma voluntari: puc afirmar que això no és cert. Els fet són caparruts i ho demostren. La seva feina en el camp cultural ha estat immensa.

No neguem l’evidència. Qui ha descobert que després de sa costa Nova hi ha terra, mereix un lloc entre els grans descobridors, Colom, Cook, Bouganville, Malaspina... Sí senyors, allò que es veu al peus de la costa és terra i es diu Menorca. Què, sorpresos? Idò, encara hi hauríeu d’estar més. Part dels que habiten aquest bocí de món estan emparentats amb els cabildos. Tal com ho dic. Hi ha proves genètiques concloents.

Remuga el cap de l’Àrea de Cultura de Cabildolàndia, perquè el Consell Ignorat de Menorca no vol donar suport al seu gran esforç en aquest camp, si els alcaldes de la recentment descoberta illa no hi estaven d’acord. No m’estranya la seva por. Gairebé no el coneixen. Fins no fa gaire, el primer dels cabildos es negava a reunir-se amb els batlles. En realitat, es negava fins i tot a ser-ho. “Escapista” destacat, ha fet amb el càrrec el mateix que Houdini feia amb les presons: fugir-ne. Si no acudia a les reunions d’alcaldes no era cap menyspreu, no hi anava per honestedat: no volia figurar.

Ara, l’home duplicat exigeix que el CIM pagui part de les obres de l’antic palau de la família Saura Morell. L’edifici es destinaria a millorar l’oferta educativa i cultural de Ponent. Servidor hi està d’acord. Jo, amb els que comanden. Ehhhh, els del CIM: PAGAU! No es pot destorbar el repòs de la gent. El duplicat, o multiplicat segons alguns especialistes, necessita recloure’s a la caserna d’hivern. Diumenge passat, va començar, d’una manera voluntària, a disminuir les seves constants vitals: els batecs del cor, la respiració... i va ser llavors quan vam sentir el gran badall. Tot té una explicació. El que encara no han descobert els científics --i tindran feina per resoldre l’enigma— és com s’ho fa per estar deixondit com a regidor d’Urbanisme. Gent mig adormida n’hi ha molta –jo mateix--, però una mena de baró Ashler, l’enemic de Mazinger, que dorm per un costat però manté l’altre superactiu, és una troballa: el somni de qualsevol científic.