El foner emmascarat

Un foner modern i amb poca punteria que tira codolades contra els polítics balears... i no els fer gaire. Articles publicats a "Es Carrer"

divendres, d’agost 25, 2006

BORN-TOURS

Per mor d’una lleugera alteració del nivell de creativitat en sang –segons les darreres anàlisis frega el màxim tolerable en un organisme sa— i cansat de rebre sense fonament acusacions de malgastar diners públics, l’Ajuntament de Cabildolàndia s’ha compromès a fer una despesa important en benestar social: crearà una agència de viatges especialitzada a contribuir a recuperar l’ossa dels fatigadíssims polítics d’arreu.

En realitat, el projecte és més antic i ja va ser provat, amb un èxit considerable, durant les passades festes de Sant Joan. Aleshores van fer de conillets d’índies uns consellers de la CAIB. Aquests tres honorables senyors i senyores es van avenir, fent un esforç molt estimable, a posar a prova una oferta que incorporava un “tot inclòs de luxe”. Tot i que els dies triats per “Born-Tours”, que així es denominarà l’agència, semblava que no eren els més indicats per fer experiments, se’n van tornar satisfets i la propaganda que n’han fet augura un èxit absolut de la iniciativa. Bé, no tots se’n van tornar, ja que un dels voluntaris disposava de mansió pròpia a l’illa, per la qual cosa cal agrair-li encara més que es prestés a fer un desplaçament extra en aquestes avionetes que ens duen a Mallorca amb una comoditat que no mereixem. Efectivament, el voluntari va fer un vol d’anada i tornada suplementaris, i en ple juny, fet que l’honora encara més puix hauria preferit quedar-se a casa abans que no volar i fer estada a un hotel.

Segons diuen, “Born-Tours” té previst de millorar el servei per atendre com cal les properes reserves. Entre els projectes de millora i ampliació de l’activitat, hi destaca l’adquisició d’una limusina que farà el trajecte entre l’aeroport i Cabildolàndia. A hores d’ara no s’ha decidit si la ruta es cobrirà dues vegades –com a mesura de pressió per aconseguir un desdoblament de la carretera general— o si simplement farà una returada a cada ajuntament per rebre distincions pròpies de cada vila: l’Hac d’Or a Maó, el Guixó de Plata a Alaior, la Cabra Indultada as Mercadal, etc.

Així mateix, “Born-Tours” prestarà atenció a l’oferta complementària per als usuaris i els preparà visites culturals i –i això és una novetat en el sector— també de caire ecològic. En aquest apartat incorporarà una visita guiada a Garrofen Platz, antiga plaça d’Artrutx, on seran instruïts sobre la història i les anècdotes dels arbres que s’hi han sembrat. En definitiva, “Born-Tours” promet. Hom pot afirmar que la iniciativa serà imitada.

divendres, d’agost 18, 2006

DESDOBLEM

Es queixa la “claca” popular que l’economia menorquina no creix. Afirma que està estancada. Deu ser cert puix no he vist cap allargament antinatural en el nas dels subvencionats per pronunciar aquestes sentències i la nàpia és el primer que s’estira en mentir. Ara bé, hi ha dues coses que sí que creixen a Menorca: el nombre d’automòbils 4x4 i el de cavalls. La producció equina, de raça o “mil-leches,” travessa una època daurada mentre les vaques desapareixen. Canvi de paisatge. La cabanya equina augmenta i no hi ha prou festes per distreure-la. El cavall mena ample, necessita espai. I un espai doble perquè, per si ningú no s’hi ha fixat, té més potes que un menorquí qualsevol.

Si fa uns quants d’anys els cotxes ens vans sostreure un estudi de la casa per fer-hi una cotxeria –l’ordinador s’ha quedat amb l’altre i ara dormim al “plegatín” en un pis de 50 m2– i a continuació el mateix automòbil també es va apoderar del carrer i el va prendre als infants, és just que el cavall rebi el mateix tracte privilegiat. És per això que reclam que entost de desdoblar la carretera general es desdobli el Camí de Cavalls que és més llarg i faríem més destrossa. El sentit de la proposta és restablir la igualtat entre els ciutadans. El cavall és un ciutadà més a Menorca, un ésser idolatrat. En aquest sentit som una mica com en Cal·lígula que va nomenar cònsol el seu quadrúpede. Per tant, si no podem satisfer tothom, almanco podem maldar d’emprenyar tothom. Uns volen desdoblar la carretera, altres un Camí públic. Fem un revolutum i tots insatisfets.

El Camí desdoblat podria ser aprofitat per aquests 4x4 i pels cavalls per passejar. Per què volem un 4x4 per circular per una autovia? No té sentit. Cal posar-li obstacles per poder emprar totes les seves prestacions. Si l’eixamplàvem prou, però sense llevar les barreres, molestaríem els propietaris de la via i els que reclamen que aquesta sigui pública. Després només caldria cobrar una mínima taxa de manteniment a mules somerines, equines, rucs i someretes per transitar-hi. El propietari mai no ha de ser perjudicat, només destorbat. Faria goig anar d’Hac-city a Cabildolàndia en diligència; vora vora de la mar, a poc a poc i fent una aturadeta per abeurar les animals, ara a Trebalúger, ara a cala en Porter. Retrobaríem el plaer de viatjar pausadament. I la carretera general reposaria tranquil·la, plena d’utilitaris avançats pels bòlids. Soooo!, que hem arribat.

divendres, d’agost 11, 2006

LA CASTA FIRA

Per un error atribuïble al Departament de Desinformació de la CAIB, es va escampar la notícia que el Govern de les Illes cedia el Recinte de Fires i Congressos per a l’organització del Saló Eròtic. Lògicament, la gent es demanava com podia ser que la subvencionadíssima AFA no piulàs davant d’aquest atac a la família per part d’un partit que tret de Zaplana, que és un “vivalavirgen” i un balaperduda, defensa amb energia i fervor aquesta institució tan antiga.

AFA va callar perquè, en realitat, el que s’hi va muntar va ser la “Casta Fira” –res a veure amb la soprano amiga d’en Tintin--. Com que hi vaig anar --i això no ho pot dir tothom--, puc explicar com va anar la cosa. Just entrar-hi, hom s’adonava de l’ambient de recolliment de la mostra: les taquilles havien estat substituïdes per confessionaris. En lliurar l’entrada a la Brigada Antivici, t’obsequiaven amb un exemplar facsímil de “Vidas ejemplares” i si el teu número d’entrada coincidia amb els premiats a la rifa n’obtenies la col·lecció sencera, un DVD de “Marcelino, pan i vino” o un lot de llibres Bruguera sobre biografies de persones imitables.

Seguidament et servien la nova beguda “Bromuro-lat” en tres sabors: maduixa, vainilla o xocolati. Si la teva ardor sexual no s’apagava, et prestaven un cilici o bé un cinturó de castedat –segons el sexe— i un fuet de reforç per autoflagel·lar-te. A continuació entraves a la sala de cotilles on unes models talla normal exhibien la nova moda en camises de dormir: llargues fins als peus i amb un trau per facilitar el tracte carnal. Per a gent més devota hi havia una exposició de faixes amb cama.

A qui no hagués fos del tot la seva ànsia sexual li oferien una capsa de preservatius “Doble o nada”. Aquest nou enginy de cautxú es diferencia de l’habitual pel seu gruix i perquè no incorpora dipòsit a la punteta. La intenció, òbviament, és disminuir el plaer i facilitar la procreació.

En resum, així va anar i així vos ho cont. No cregueu ningú més. La difamació és perversa. L’únic que no em va agradar va ser la manifestació que hi havia als afores del recinte. Efectivament, uns quants de degenerats reclamaven entrades per visitar un club anomenant “Rasputin” que diuen que hi ha per Moscou i on sembla que alguns polítics populars van muntar-hi una bacanal amb càrrec als pressuposts de la Comunitat Autònoma. Fa anys, però a Rússia encara se’n parla.

divendres, d’agost 04, 2006

QUI VENGUI DARRERE...

Avui el pardalet està bellugadís. Conta coses interessants. Em confirma que al Partit Popular de Cabildolàndia hi ha problemes per trobar qui ocupi la Regidoria d’Hisenda durant la pròxima legislatura. És més, em comenta que hom proposa declarar-la vacant. Res de nou, actualment hi està la de Cultura. Però que ningú no s’animi, els imposts i les taxes es recaptaran. Això no canvia enlloc.

La proposta de fer una “sede vacante” no és gens inoportuna. Serviria per reduir despeses –com es fa quan es redueix el nombre de ministeris--, però no prou com per fer possible de complir amb tots els compromisos i deutes econòmics que ens deixarà l’actual ajuntament. Cap economista es veu amb cor d’assumir el risc de fracassar. Cap sabater no és prou boig –de fet el sabater sempre ha estat ben llest—com per deixar-se enredar i figurar com un home de palla. Covardia dintre de les files populars? De cap manera, ells tenen un projecte. Els covards són els de l’oposició que es plantegen de no presentar-se a les eleccions per la por a guanyar. Bé, guanyar-les sols és impossible però, us imaginau què passaria si PSOE i PSM junts traguessin prou regidors com per poder governar? Les bases els obligarien a comandar i el desastre (del qual serien innocents) seria tan gros que no repetirien mai més. Els bancs començarien a encalçar el regidor d’Hisenda per cobrar i... no hi ha atleta prou veloç com per fugir d’un banc. Una hora o una altra has de parar a fer un riu –els ronyons sempre emprenyen--- i aleshores, amb el “sinfin” fora, una mà et colpeja l’espatlla i et diu “Bon dia regidor, som el Cobrador del Frac. Pares!”. L’ensurt és immens i encara que et defensis remullant l’enemic tot deixant-li el frac xop i amb una aroma amoniacal que el farà visitar la tintoreria i una perfumeria (l’ordre és indiferent), t’ha aplegat.

Em consta que més d’un falsificador s’ha ofert als partits per oferir-los els seus serveis. No sé si la impressió de bitllets es faria offset (si es tracta del PP) o emprarien una vietnamita –per raons sentimentals o per nostàlgia, si el partit és d’esquerres--. Demanen poc els falsificadors. De fet, només un parcel·la de bon edificar. I no ho fan per guanyar pasta, que ja en tenen a cabassos, sinó per una qüestió de prestigi. La feina mai no s’ha de fer de franc i sempre hi ha solars pedregosos que demanen habitatges.