El PP continuarà assossegat i la COPE farà periodisme catòlic

La secretària general –de brigada?-- insular del Partit Populista, la majoria de les vegades i a estones de las JONS, ha tornat de la capital del Regne --el d’Espanya, no el de València— ben relaxada. Es veu que els aires de la “meseta” han proporcionat a la delegació menorquina que assistí al Congrés del PP els mateixos efectes que haurien obtingut durant un cap de setmana en un balneari d’aigües termals. Bany i massatge és des d’ara el mateix que “discurso machacón”.

Ara bé, es veu que tot i que n’han sortit relaxats, també ho han fet instruïts. Com si haguessin passat uns dies tastant àpats a la central dels Hare Krishna, i empassant-se alhora unes idees sectàries, han tornat bocabadats. Es veu que els líders-gurús del partit posseeixen una personalitat magnètica que els provoca –als afiliats amb càrrec-- sensacions fortes, hipnòtiques. I això és bo, tan bo que em plau de sentir com la secretària general afirma que el PP mantindrà un discurs assossegat però amb idees clares. És a dir: que tremolin els catalans!

El que em preocupa és que afirmin que mantindran un discurs assossegat. Si es refereix a continuar amb el mateix que fins ara, és per fer idees. Si ara estan assossegats, què passarà quan s’exaltin? No ho sé, però com diuen a Itàlia: “Mi fa paura”. Que m’avisin si deixen d’estar tan asserenats, car jo me’n vaig a Andorra. O a Nova Zelanda, si em paguen el viatge, farts de veure’m rodar per Ciutadella.

Per la seva banda, la COPE anunciava diumenge passat, cap a les vuit i mitja del matí, que pretenia de fer periodisme catòlic. En sentir-ho vaig tenir una gran alegria. I és que som un il·lús, gairebé un banaula i un crèdul, Estava convençut que això significava un canvi en la seva manera d’enfocar les notícies. Em pensava que des dia 6 de març, a través de les ones radiofòniques sentiríem un missatge de pau. Però res d’això ha succeït. En Fede continua tan fort com sempre i la gran Cúria calla. Segurament deu ser perquè que alguns bisbes confonen cúria amb incúria. Si aquella sentència evangèlica “Pels seus fets els coneixereu” és certa, cada cop comprenc més el motiu pel qual ... perdó, m’havia exaltat. No ho acabaré d’escriure. A Menorca, en Willy ens fa enyorar en Pere Bagur –mai no vaig saber quina era la seva ideologia— mentre confia que el PP li concedesqui un carnet d’or o el Casino 17 del PP el faci cabildopepero de l’any en un acte presentat per algun convidat a les seves tertúlies. Ja me l’imagin amb un fabiol fet amb un metall preciós. Se’l mereix. I no un, sinó disset. Una tal Eugènia –que també es va relaxar per Madrid-- ja els pot encarregar. Fondre’ls, li durà feina.

PD: Entost d’anar a Andorra, hauria preferit de fer-ho a la vall d’Aran, però qualsevol dia t’hi pots trobar el gran assossegat fent una demostració de les seves habilitats a l’hora d’esquiar i això et lesiona l’ànima d’una manera molt més cruel que si escoltes la COPE.

AMB MENORCA, NI COSINS

Segons els darrer recompte, Ciutadella --que durant una època va ser de Menorca-- està agermanada amb unes 784 viles europees, 195 d’Amèrica del Sud, 15.748 asiàtiques, 118 africanes i 27 de la Polinèsia. En el darrer cas, cal atribuir aquesta relació amical a les ganes d’alguns regidors de fer un creuer per les meravelloses illes del sud del Pacífic. Res a dir, ¿a qui no li agradaria passar uns dies panxa amunt, sense fer res més que jugar a petanca marinera tot visitant, entre i entre, els dics de les illes que un dia va trepitjar el capità Cook? Servidor, estudiós fracassat de les infraestructures portuàries i amant de les vacances, s’hi apuntaria. M’encantaria d’anar a Pitcairn –amb les despeses a càrrec de l’Ajuntament de Cabildolàndia-- a conèixer els descendents de Fletcher Christian, aquell que es va fer famós en amotinar-se contra el capità William Bligth a bord de la Bounty.

Malpensat de mena, tenc la tendència a creure que aquesta fixació per la fraternitat universal deu tenir quelcom a veure amb alguna reminiscència maçònica encoberta. Com sabeu, la majoria dels maçons no solen destapar la seva pertinença a aquesta societat que predica la fraternitat universal, cosa que no comprenc: que no es delatin, vull dir. Amb tot, jo diria que la veritable causa de tant d’agermanament és purament lúdica: hi ha ganes de passejar, de rodar món. És més, en altres contrades, sempre hi poden trobar algun empresari de la construcció disposat a fer una bona inversió especuladora a Ciutadella. Aquesta vila, que fou capital egoista de l’illa –per això va deixar de ser-ho, capital; egoista encara ho és--, disposa de molt terreny per permutar. I quan no en té, en troba on sigui. Fins i tot s’ha estès el rumor que aquest estiu qualque empresari turístic promourà –entre els visitants-- una visita guiada que per un mòdic preu els permetrà de conèixer in situ l’estat en què es troben tots els solars que han canviat de mans i omplert qualque butxaca. Es dirà la “Ruta de la permuta”, una atracció més a afegir a l’esgotat model de sol i platja. A hores d’ara encara no s’ha resolt si se’ls obsequiarà amb un pícnic o faran un recés a mitja tarda per fer un mos. I és que la Ruta cada dia creix.

El que no acab d’entendre és la causa per la qual una vila amb tanta tendència a confraternitzar amb altres ciutats, conserva aquesta hostilitat contra la resta dels ajuntaments de l’illa. L’enfrontament contra els altres pobles és un fet. La por a ser-hi mal rebuts és el que ha provocat, sens dubte, que sigui inevitable –per relacionar-se amb el món-- de construir un port en condicions, al qual seguirà un aeroport i acabarà amb la ruptura total de relacions amb ferreriencs, alaiorencs i, sobretot, maonesos. Quant de temps trigaran aquests pobles a declarar Ciutadella territori comanxe? De moment, tota la inversió del Govern de la CAIB consisteix en projectes que s’han de desenvolupar a Ponent. I és que Ciutadella és germana, però no és solidària: “Todo pa mi, que tengo hambre”. En resum, germans del món, però dels menorquins... ni cosins.

Francesc Sintes Giménez