El PP continuarà assossegat i la COPE farà periodisme catòlic

La secretària general –de brigada?-- insular del Partit Populista, la majoria de les vegades i a estones de las JONS, ha tornat de la capital del Regne --el d’Espanya, no el de València— ben relaxada. Es veu que els aires de la “meseta” han proporcionat a la delegació menorquina que assistí al Congrés del PP els mateixos efectes que haurien obtingut durant un cap de setmana en un balneari d’aigües termals. Bany i massatge és des d’ara el mateix que “discurso machacón”.

Ara bé, es veu que tot i que n’han sortit relaxats, també ho han fet instruïts. Com si haguessin passat uns dies tastant àpats a la central dels Hare Krishna, i empassant-se alhora unes idees sectàries, han tornat bocabadats. Es veu que els líders-gurús del partit posseeixen una personalitat magnètica que els provoca –als afiliats amb càrrec-- sensacions fortes, hipnòtiques. I això és bo, tan bo que em plau de sentir com la secretària general afirma que el PP mantindrà un discurs assossegat però amb idees clares. És a dir: que tremolin els catalans!

El que em preocupa és que afirmin que mantindran un discurs assossegat. Si es refereix a continuar amb el mateix que fins ara, és per fer idees. Si ara estan assossegats, què passarà quan s’exaltin? No ho sé, però com diuen a Itàlia: “Mi fa paura”. Que m’avisin si deixen d’estar tan asserenats, car jo me’n vaig a Andorra. O a Nova Zelanda, si em paguen el viatge, farts de veure’m rodar per Ciutadella.

Per la seva banda, la COPE anunciava diumenge passat, cap a les vuit i mitja del matí, que pretenia de fer periodisme catòlic. En sentir-ho vaig tenir una gran alegria. I és que som un il·lús, gairebé un banaula i un crèdul, Estava convençut que això significava un canvi en la seva manera d’enfocar les notícies. Em pensava que des dia 6 de març, a través de les ones radiofòniques sentiríem un missatge de pau. Però res d’això ha succeït. En Fede continua tan fort com sempre i la gran Cúria calla. Segurament deu ser perquè que alguns bisbes confonen cúria amb incúria. Si aquella sentència evangèlica “Pels seus fets els coneixereu” és certa, cada cop comprenc més el motiu pel qual ... perdó, m’havia exaltat. No ho acabaré d’escriure. A Menorca, en Willy ens fa enyorar en Pere Bagur –mai no vaig saber quina era la seva ideologia— mentre confia que el PP li concedesqui un carnet d’or o el Casino 17 del PP el faci cabildopepero de l’any en un acte presentat per algun convidat a les seves tertúlies. Ja me l’imagin amb un fabiol fet amb un metall preciós. Se’l mereix. I no un, sinó disset. Una tal Eugènia –que també es va relaxar per Madrid-- ja els pot encarregar. Fondre’ls, li durà feina.

PD: Entost d’anar a Andorra, hauria preferit de fer-ho a la vall d’Aran, però qualsevol dia t’hi pots trobar el gran assossegat fent una demostració de les seves habilitats a l’hora d’esquiar i això et lesiona l’ànima d’una manera molt més cruel que si escoltes la COPE.