AMB MENORCA, NI COSINS

Segons els darrer recompte, Ciutadella --que durant una època va ser de Menorca-- està agermanada amb unes 784 viles europees, 195 d’Amèrica del Sud, 15.748 asiàtiques, 118 africanes i 27 de la Polinèsia. En el darrer cas, cal atribuir aquesta relació amical a les ganes d’alguns regidors de fer un creuer per les meravelloses illes del sud del Pacífic. Res a dir, ¿a qui no li agradaria passar uns dies panxa amunt, sense fer res més que jugar a petanca marinera tot visitant, entre i entre, els dics de les illes que un dia va trepitjar el capità Cook? Servidor, estudiós fracassat de les infraestructures portuàries i amant de les vacances, s’hi apuntaria. M’encantaria d’anar a Pitcairn –amb les despeses a càrrec de l’Ajuntament de Cabildolàndia-- a conèixer els descendents de Fletcher Christian, aquell que es va fer famós en amotinar-se contra el capità William Bligth a bord de la Bounty.

Malpensat de mena, tenc la tendència a creure que aquesta fixació per la fraternitat universal deu tenir quelcom a veure amb alguna reminiscència maçònica encoberta. Com sabeu, la majoria dels maçons no solen destapar la seva pertinença a aquesta societat que predica la fraternitat universal, cosa que no comprenc: que no es delatin, vull dir. Amb tot, jo diria que la veritable causa de tant d’agermanament és purament lúdica: hi ha ganes de passejar, de rodar món. És més, en altres contrades, sempre hi poden trobar algun empresari de la construcció disposat a fer una bona inversió especuladora a Ciutadella. Aquesta vila, que fou capital egoista de l’illa –per això va deixar de ser-ho, capital; egoista encara ho és--, disposa de molt terreny per permutar. I quan no en té, en troba on sigui. Fins i tot s’ha estès el rumor que aquest estiu qualque empresari turístic promourà –entre els visitants-- una visita guiada que per un mòdic preu els permetrà de conèixer in situ l’estat en què es troben tots els solars que han canviat de mans i omplert qualque butxaca. Es dirà la “Ruta de la permuta”, una atracció més a afegir a l’esgotat model de sol i platja. A hores d’ara encara no s’ha resolt si se’ls obsequiarà amb un pícnic o faran un recés a mitja tarda per fer un mos. I és que la Ruta cada dia creix.

El que no acab d’entendre és la causa per la qual una vila amb tanta tendència a confraternitzar amb altres ciutats, conserva aquesta hostilitat contra la resta dels ajuntaments de l’illa. L’enfrontament contra els altres pobles és un fet. La por a ser-hi mal rebuts és el que ha provocat, sens dubte, que sigui inevitable –per relacionar-se amb el món-- de construir un port en condicions, al qual seguirà un aeroport i acabarà amb la ruptura total de relacions amb ferreriencs, alaiorencs i, sobretot, maonesos. Quant de temps trigaran aquests pobles a declarar Ciutadella territori comanxe? De moment, tota la inversió del Govern de la CAIB consisteix en projectes que s’han de desenvolupar a Ponent. I és que Ciutadella és germana, però no és solidària: “Todo pa mi, que tengo hambre”. En resum, germans del món, però dels menorquins... ni cosins.

Francesc Sintes Giménez