No entenc res

Setmana gran. Setmana d’eleccions. Dimarts triaven els mestres de moral. Diumenge els recaptadors d’imposts. Açò trasbalsa qualsevol. De fet, ho he comprovat in person. Acab de rebre un paquet –portes pagados, per sort-- i què hi havia dins? Sorpresa! Un ninot inflable! El personal va a fer mal. I les instruccions... en llatí. Açò encara m’ha semblat bé. A Menorca, practicar llengües mortes fa fira: llatí, etrusc, català... “Bufi, bufi”, hi posaven. Dit i fet. He bufat fins a treure’m el barrabam de lloc i voilà: ha recobrat la forma. El ninot porta el nom tatuat al pit. “Soy Rouco. Todo tuyo”. La libido a passejar.

I si dimarts van guanyar els meus –jo sempre amb els radicals--, diumenge perdrem segur. La xalada, emperò, no me la treu ningú. De moment ningú no sap què passa a l’illa. A Llevant els ha entrat un fal·lera que hom no recordava des del temps d’en Kane. Definitivament, la vila s’ha transformat. Tenen projectes seriosos. El primer, créixer: unes set mil persones. El segon, comandar. La ciutat ha superat batalles fraternals i definitivament es dirà Capitòlia. Els més extremistes --ciutadans honorables, dirigits pel sergent Quevedo— pretenen escampar el límits de la dèria fins as Mercadal. Ep, i no han reclamat més espai car tenen pànic a una nova revolta fornellera i, sobretot perquè estan convençuts que conquerir el Toro deixarà l’invasor esgotat.

A Cabildolàndia, curiosament, regna la pau. Qui ens ho havia de dir! És cert que la COPE intenta que alguns protestin contra l’annexionisme de s’altra banda via SMS, però el cabildo reposa. Deu ser la primera contesa electoral tranquil·la de les darreres dècades. Els de Can PePe fan el possible per dissimular. D’una banda volen guanyar, de l’altra fotre von Grau i Seguí. Encara no han decidit si han d’anar a votar. Tot plegat, la situació em supera. L’esquerra s’ajunta ara sí, ara no. Es grapeja desenfrenada per asseure’s al Senat i s’estomaca per tombar el germà major de la coalició a les eleccions al Congrés. Els nacionalistes flastomen a temps parcial contra el PSOE i aquests els ignoren convençuts que la victòria és segura.

La resta de les forces tenen poca cosa a fer. Uns, EU, tenen més poca vida que un fòssil; altres únicament s’encaparruten a defensar la llengua materna i poca cosa més. Aquest objectiu fóra noble si no s’hagués convertit en fal·laç. Si repassam els nom dels líders, veurem que el seu segon cognom –el de la mare— no és gens nou a Menorca. Diumenge patirem. Sort que el ninot inflable em farà companyia fins que tanquin els col·legis. Només cal que l’uròleg no faci vaga i em recepti el que l’edat reclama.