Diada Express

Preparava una conferència i no un article, però estic rebent interferències. Sí, sí, cada pocs segons sent una veu interior que em diu “Hauries d’anar acabant” i, clar, qui som jo per no fer cas a les veus interiors? I em molesten, val a dir-ho. Aquest problema, en el meu cas ja és antic. No sé ben bé quan va començar, l’única cosa que tenc clara és que prest hauria d’anar acabant.

I és que enguany hem gaudit –quina broma!— d’una “Diada Express”. El primer a fer-li vaig ser jo mateix. Feia més de deu anys que no baixava a Cabildolàndia i cap a les onze per molt ja tenia ganes de ser a casa. Per no pujar-hi a peu, vaig aguantar... tot i haver de vèncer les ganes que “anàs acabant”. Feia goig contemplar les façanes de les cases de la vila. No sabia ben bé si commemoràvem Sant Antoni o el jorn era el “Dia de la Bandereta bis”. Banderes emprades contra altres banderes, bàsicament. I himnes contra himnes.

Gràcies a Déu, per fi els tres tocs es van donar a la velocitat correcta, tot i els comentaris i les crítiques. Algú es pot imaginar que el rei Alfons els donàs a poc a poc? El monarca no era cap suïcida ni tenia cap intenció d’emparar fletxes ni pedres. Si de ver va donar tres cops, que ho dubt, ho devia fer com un llamp. Estic convençut que no va estirar la mà a veure si plovia... oli bullent. Mentre colpejava devia pensar “cametes treis-me d’aquí”. En Magí, el regidor més jove, és savi. Ja ens tocava un actor així. Ben fet, Magí: Diada Express.

Ja m’atur, veus interiors! Just en aquest moment, el gabinet de premsa del CIM em comunica que si vull cobrar a finals de mes he d’afirmar que l’afer de la conferència del senyor Pastor va ser un malentès. Dit i fet. Afirm que, en realitat, la primera de les menorquines va dir fluixet-fluixet que la “pesca s’estava acabant”. A partir d’aquí, la transmissió de la cita la va deteriorar. Un seguit de “jo he dit, tu m’has dit, ell no ha badat boca...” va fer la resta. El gran Antich no perdia l’avió, el que passava és que el conferenciant no recordava què havia de dir i va aprofitar l’embolic per escampar. Jo en som innocent. Era al lavabo fent un llarg i càlid riu... que fou tallat en sentir tres tocs a la porta i com un cansat em deia “No podries anar acabant?”. El pobre perdia l’autobús.