Solars bellugadissos

Ara que el problema del finançament municipal és a punt de resoldre’s, plouran els projectes culturals a Cabildolàndia. Necessitarem protecció. Primer calia arranjar la caixa. Em diuen que ha quedat preciosa: continua buida, però l’han folrada de paper d’estrassa i fa un altre efecte. Durant l’any 2008 començarem a veure els efectes de la transformació comptable. A poc a poc s’anirà inflant. Els matemàtics estan intentant trobar l’equació que definesqui l’estat dels responsables del Caòtic. Per començar, creen algoritmes que relacionen el greix d’aquesta caixa amb l’afrontament de qui hi va experimentar.

Resolt el problema econòmic –ens apujaran l’IBI— ja poden començar a convocar els primers concursos per escollir els millors projectes arquitectònics. D’açò es tracta. Hi ha una autèntica fal·lera en els principals gabinets d’enginyeria nacionals. Uns es decanten per encalçar Magdalena Álvarez i actuar a Catalunya, però la majoria se centra a parar atenció Cabildolàndia. Cada lloc té els seus problemes, no us penseu: al Principat el sòl fa figa i aquí el terreny és mòbil. Construir sobre solars que cada cop que algú fa un pensament muden la seva ubicació és complicat –caldria que ens relaxàssim; jo ja ho practic: els dimecres no pens... i els altres dies no m’hi pos gaire--. Un dia fan l’auditori aquí, demà el fan allà... Al final, gairebé tot es promou prop del Cementeri: mal senyal. No sé si té res a veure amb un missatge subliminal. La zona del Canal Salat ha d’encabir molt de formigó: estació d’autobusos, planetari, auditori... I les aus que hi habiten, què? Ningú no pensa en elles? Quanta gent hi passa la tarda cercant-hi ous per fer una truita de franc? L’altra dia hi vaig comptar sis galls, vint-i-sis gallines i em vaig fer un embull amb els pollastres. Ja tenc una edat i els comptes complicats em superen.

Tanmateix, el problema principal no és saber on s’aixecaran els edificis culturals, sinó saber si un cop fets s’estaran quiets. No em vull imaginar l’afront de comprar-me un frac per anar a una òpera i acabar contemplant el cel amb corbatí davant d’un telescopi. O, a l’inrevés: escoltar Tosca amb samarreta i carregat de cartes planetàries. Crec que el burgmestre hauria de crear una unitat informativa –estàtica, of course; prou mobilitat, please— en finalitzar les obres. Les acabaran? Per si de cas, que ens diguin on les trobarem cada dia en concret. “Unitat Informativa?”. “UI. Digui’m”. “Em podria dir on es farà el concert de dilluns?”. El de dilluns? Ara li ho dic. Dilluns..., dilluns... Ja ho tenc: sota una carpa al polígon. El de Ferreries, evidentment”. Sort que ja tindrem una estació d’autobusos preparada per esperar-hi endiumenjats. Hi faran uns cappuccini boníssims. I anar a Ferreries sempre estira.