El foner emmascarat

Un foner modern i amb poca punteria que tira codolades contra els polítics balears... i no els fer gaire. Articles publicats a "Es Carrer"

divendres, d’octubre 05, 2007

Ha lligat... i que duri!

He passat nits deixondit al balcó i res de res. Ni una tonada, cap declaració d’estima. Contràriament, els veïns –pocs-- de Sant Llorenç han gaudit d’una excepcional anyada musical.. Han estat molts els conjunts de mariachis que s’hi han passat hores cantant serenates per declarar el seu amor a l’amo de la possessió. L’èxit de la convocatòria ha estat tan gros que més d’un musicòleg s’havia desplaçat a Ponent per no perdre’s els recitals. El més persistents dels grups ha estat sense dubte “Los charritos del PP”, integrat per un replec de militants de l’agrupació local del partit a Cabildolàndia.

El burgmestre és feliç. Estava escaldat pel fracàs de l’antic matrimoni, forçat per qui va assumir un hàbil paper d’alcavot. Es veu que l’inductor encegà el seu cap tot preparant-li una cita sexual intensa a un castell encantat ubicat dalt certa costa frontera de Cabildolàndia. Tot i que qui més es va aprofitar de la núvia va ser el mateix casador, el burgmetre suportà les banyes amb una resignació heroica, atès que restà trempat un quadrienni. És l’eròtica del poder? En adonar-se que era traït, desaparegué la libido i cercà una casta Susanna.

Avui assegura que els dos mesos que ha durat el nou festeig li han permès de trobar un amor sincer i perdurable Si aguanta quatre anys, amant i amat se sentiran cofois. El poble se n’alegra. Una relació estable sempre és millor que haver de suportar un tenorio que suca arreu. Val a dir que hi ha hagut més candidats i que, abans d’aquesta promesa de fidelitat temporal, altres també van rebre l’oferiment i la garantia d’un amor etern. Estiu de serenates, sens dubte. Ara ja no importa la conspicuïtat prematrimonial, la vila reviscola satisfeta; solament resta torbada certa dama que fins ara feia d’espelma i maldava d’interrompre les trobades clandestines dels amants.

Girarà la cosa? Tot pot ser. Segurament no hi haurà unes grans banyes pel mig, però no podem descartar intromissions. El darrer flirt solament va encisar part de la claca i tret de dos regidors que en recolliren les miques, el descontentament era general. L’estimat escollit no és acceptat per aquests dos i ell mateix no els té massa simpatia. I qui se sent descartat, sempre pot intentar de malmetre el contracte. Hi ha contracte? Bé, fins ara tenim una parella de fet i el projecte de beneir la unió. Convindria fer-ho. No m’imagin l’integrista portaveu del PP al CIM acceptant unions pecaminoses. Fins aquí hauríem arribat. Que es casin com toca: ens cal estabilitat. I si dos regidors i un president de partit pateixen, que prenguin til·la.