El foner emmascarat

Un foner modern i amb poca punteria que tira codolades contra els polítics balears... i no els fer gaire. Articles publicats a "Es Carrer"

divendres, de setembre 28, 2007

Solvència contrastada

Glup, glup, glup! Les galeries del metro de Palma inundades. Em deman per què necessita metro una ciutat tan petita. Se’n culpa, del desastre, algun aprofitat que va fer fosca amb el projecte. No ho crec, el polític balear és honrat de si. Què va passar, aleshores? L’explicació és tan simple... No es pot anar ni contra la física ni contra la natura. Forçar-les comporta perill.

Els dipagats del Parlament de la CAIB (Col·lectiu d’Afectats per una Intensa Barra) en sospitar que tindrien molta feina, havien patit un increment espectacular d’angoixa i, com a conseqüència, els va començar a brollar una suor que va negar el sistema de recollida de sucs de la capital. Patim mancances evidents i les infraestructures són les primeres a donar senyals de col·lapsament. Pobre gremi, el dels dipagats! Arribaren a la seu parlamentària a fer caixa i reposar el cul i, de cop, s’adonaren que tindrien molta feina... Com diria un tal Núñez: “Al dipagat no se’l pot enganyar”. La descoberta va comportar que immediatament s’apujassin el sou entre un deu i un quinze per cent: una fotesa d’increment. Hem de maldar de comprendre’ls i de plànyer-los. Ens toca de pagar i callar.

La vida del dipagat és dura. Fan dos dies de feina a la setmana i gaudeixen de més vacances que un mestre d’escola, però han d’agafar l’avió per anar a treballar. Bé, el passatge el tenen pagat i, m’asseguren, que “tots” --fins ara-- aprofitaven uns desplaçaments apoquinats per l’Administració per aconseguir punts que posteriorment els permetien d’anar a reposar a Nova Zelanda o les Caiman. Excés de morro? Ca! Esgotament institucional: acte de servei. Ser dipagat cruix. Han de fer un esforç enorme. Pensau que empènyer el votant que es quedi a casa el dia de les eleccions, suposa un desgast físic impressionant. Tanmateix, se’n surten prou bé. Amb una mica més d’entrenament, no seré l’únic que s’abstindrà per sempre més. Tornar a votar? I ara... Per a què serveix un dipagat? Exclusivament per vendre-li un pis: són solvents i no tenen pegues per pagar l’hipoteca.

Tanta feina fan? Si és així, com poden ocupar dos càrrecs? A sobre, pluriocupats. Per què n’hi ha tants de matriculats a la UNED? Coneixeu cap manobre que en acabar de treballar faci una altra feina o estudiï? Jo, no. És per això que uns no prosperen mai i altres sí. Curiosament, el xalet dels il·luminats el fan els que no prosperen. No hi ha res com ser honorable. El tractament l’han aconseguit. Quina metàfora! Honorables! Bany i massatge, ja.