El foner emmascarat

Un foner modern i amb poca punteria que tira codolades contra els polítics balears... i no els fer gaire. Articles publicats a "Es Carrer"

divendres, d’agost 17, 2007

La “sobresaliente”

Un “sobresaliente” no és sempre un excel·lent. En el món dels toros defineix aquell membre de la quadrilla que substituirà el primer espasa en corrides mà a mà o d’un únic matador, si aquest és enganxat pel brau. A Cabildolàndia tenim una “sobresaliente”. Gos a dir que acabarem pagant una fortuna per aconseguir una entrada al Saló Caòtic i assistir als seus recitals. Si hom vol redreçar els comptes municipals, cobrar per permetre d’assistir a un Ple podria ser una bona manera de fer caixa.

Extremadament càndid, estava convençut que sense l’anterior portaveu, la representació mensual –el Ple, per entendre’ns-- perdria. I ara! Hi hem sortit guanyant. Em referesc als espectadors, car l’empresa patirà. Quan el poble s’acostumi a l’art de la nova “sobresaliente”, ja no se’n recordarà, de qui es tallà la “coleta”. Bé, no sé si fou una tallada voluntària, una afaitada forçada pel partit o si la guarda com a postís per reaparèixer d’aquí a quatre anys. Que no es confiï, per si de cas. Les espantades del matador –llegiu burgmestre—, que té la mania d’amagar-se, l’han convertida en la nova estrella municipal. Olé! Això genera conflictes seriosos a Can Pepe. L’amo ja té un segon motiu per dimitir: l’enveja. Com informà es Borinot d’Es Carrer, fa unes setmanes ja va estar a punt de deixar-nos plantats i plegar.

La “sobresaliente“, més que sobresortir, sobreactua. Quan el matador titular s’inhibeix,
--ergo sempre-- apareix la “sobresaliente”. Surt, però no se’n surt i ens clava cada ensurt... De boqueta, va bé; de contingut, molt justa. Els que més pateixen són els seus. La quadrilla resta espantada, tot pensant: “Quina n’amollarà ara?”. La portaveu hi posa sentiment, encara que ho fa amb un tremendisme excessiu. Més que defensar i exposar, s’exposa. Encara no s’ha adonat que per governar d’una manera còmoda, el PP necessita convèncer un dels representants de l’oposició: només un. Això no sembla massa complicat, però aplica una tàctica que ho complica. Si tot va bé, farà carrera... a places de segona.

La portaveu, en confondre’s de legislatura, no té en compte que punxant l’aliat natural complica la vida als seus. L’oposició alena i dóna gràcies que l’hagin triada. Incloure-la la llista va fer néixer UPCM. Darrerament, com si fos la “Carmen de España”, de tant en tant ja tira floretes al representant d’aquesta força. Vés a saber si l’acabarà entabanant o si aquest fugirà en preferir ensumar un aire més net. Al cap i a la fi, l’absència d’oloreta es pot convertir en fragància parisenca, sobretot si la comparam amb perfum de garrafa.

1 Comments:

Publica un comentari a l'entrada

<< Home