Cabildolàndia és un clam

Ha nascut el RIP (Remuc d’Indignació Popular). Ho va fer durant una reunió semiclandestina a Son Bafa. S’hi imposaren els moderats i gràcies en aquest detall, Victor d’Hondt solament ha estat declarat “persona non grata a estones”. Hi mancaren pocs vots per declarar-lo “criminal de guerra a temps parcial”. Part dels assistents el volien equiparar a Hitler, Stalin, Pol Pot, Saddam... En un atac de seny, la proposta no va reeixir.

Jo, d’eleccions, no hi entenc. De fet, vot malament. Tan malament que mai no endevín qui guanyarà. I si ho encert, no els vot. Deu ser per això que ho deixaré estar. Som malastruc. Si faig una travessa, no pas dels deu; si compr un dècim, ni el reintegrament no em toca; si vot, perjudic el partit triat. Sovint ni surt. Tanmateix, som de bon conformar. Mai no se m’acudiria de responsabilitzar el pobre d’Hondt (a.c.s.), de les meves mancances. Vot malament i punt. Ja m’agradaria guanyar qualque vegada...

A Can Pepe asseguren que hi ha una autèntic “clam popular” a favor de modificar la Llei electoral. Si ells ho diuen... Jo ja notava un soroll molest, semblant al que fa un eixam d’abelles emprenyades, però estava convençut que era un tap de cera que s’havia enamorat de les meves oïdes. I no, era un xarbet que s’escampa pertot, especialment per Cabildolàndia. M’he de preocupar? Hummm!. Entres a una botiga, tan tranquil, i sents una conversa així: “Tenga”. “Què volia?”. “Canviar la Llei electoral! Ens fa perdre!”. Hi ha gent cremada i hauríem d’empatxar-nos del tema. I que a ningú no li passi pel cap de presentar-se malament. Res de provocar. L’altre dia em presentaren a un militant extremista i en tenir la pensada jocosa de dir-li “Em dic d’Hondt, Cesc d’Hondt”, per poc no reb. M’ho havia cercat? Mai més no faré bromes.

Qui ara es queixa, ja no recorda les vegades que ha disposat de majoria absoluta amb un 45 % dels vots. La memòria és feble. Hauríem d’aplicar la tàctica B, famosa a les Illes i arreu: el PP adopta qualque trànsfuga i problema resolt. El poble mai no s’equivoca. I si per desgràcia té un mal dia, ja hi són ells per esmenar les possibles errades. Mentrestant, cal acostumar-se a escoltar la protesta del RIP. Amb lletra alterada, al Nou Camp prest podrem sentir una tornada així: “Clama Ponent,/ un crit potent;/ açò té un nom,/ el sap tothom: “Farsa, farsa, faaarsa!”.

És un bon moment per fer-se del RIP, qui ho faci abans de les properes eleccions generals gaudirà d’una quota rebaixada. Afiliar-s’hi, fa cabildo.