Quina femella!

Quina femella!

La Brigada Antivici va gravar la següent conversa. “Hola, Maria Antònia”. Zas. ”Què has dit? Quan xerris amb mi, em dius ama. Et queda clar, esclau?”. Sona un altre zas. “Sí, ama. Que mona que estàs vestida de cuir negre”. Zas. “Ni me miris, rata. Solament pots fixar es teus ulls en ses sabates que duc”. Zas. “Prou de fuetades, ama. Seré bon nin”. Zas. “Bon nin. Has dit bon nin, Jaumet? Però que t’has cregut? Llepa’m es peus, esclau”. Zas. (Nota dels serveis secrets: per no fer feixuga la transcripció de la conversa, d’ara en endavant se suprimiran les onomatopeies referides a les fuetades, excepte en els cas que ho exigesqui el guió).

“Vull fer un tracte, ama”. “Calla, escòria! És que no saps llegir? Que no vas llegir ‘El Mundo’ i tot el que em posava?”. “Jo no en sé res de tot això. Jo mai no et faria mal, mira com pas sa llengo pes teus peuets..”. “Es peus ni els toquis, llepa ses planes des diari i calla. Has estat un nin molt pillo, Jaume”. (En aquest moment ens veim obligats a incloure un “rezàs”, ja que ha sonat més fort que els anteriors) “Ai, ai, ai... No em peguis més, ama. Sí, sí... pega’m, ho fas molt bé! Em menjaré tots es diaris, faré el que vulguis, però pacta”. “Ara començam a anar bé. Menja. Tot. Que t’ho mengis tot, t’he dit!”. “Fa mal gust, ama. No, no he dit res! Que bo! Arribem a una entesa”. “D’això ja em xerrarem més tard, quan es teu culet estigui tan vermell que no vulguis seure a cap cadira oficial”.

Uns minuts més tard, mentre tot sembla indicar que el tal Jaume fa rots i a continuació gita, la conversa es reprèn. “Tot teu, ama. Et donaré Cort, IB3, sa presidenci des Parlament, des Consell, sa concessió de ses ITV de ses Illes, part d’Andratx... però no em peguis més”. “Ara començam a anar bé. Són 10.000 euros. T’esper demà a sa mateixa hora. Ah, i res de pomada en es cul. El vull ben rosadet. Si no, te’n recordaràs”. Segons sembla el tal Jaume abandona el local.

Passats uns instants, s’enregistra la mateixa veu femenina. Els que van captar-la troben que estava parlant amb un tal Antich. “Francesc, hola ‘guapo’. Sí, ja ha partit. He xalat molt. Demà tornarà. Sí, això mateix. Ara no et puc assegurar què faré. No, encara, no. Pots esperar dos o tres dies més? He descobert que m’encanta emprar es fuet”. (Els autors de la gravació no han pogut esbrinar qui eren els protagonistes).