Un club menorquí?

Telefon al Club Menorca Bàsquet. “Vive Menorca, diga”. “Em voldria... “.“Un momento, por favor, le paso con la intérprete”. Mentre esper, em posen la Marxa Reial que escolt a peu dret i amb el recolliment que mereix la peça. Em preparen per Sant Joan? Després de lloar-los, en castellà, el bon gust en la tria, la veu em diu: “Sentimos no poder atenderle, pero, según me informa el gerente, el Club no dispone de nadie capacitado para entender el valenciano. Le sugiero que se ponga en contacto con el PAMESA”. Faig un mutis llarg, tot per recuperar-me.

Intent explicar-li que no parl valencià, una llengua morta, sinó menorquí. Not com si ara sigui ella qui es queda esglaiada. “Ah... por eso no les entendía cuando hablaban. Siempre pensé: ‘Mira qué español más raro hablan esos lugareños’”. Abans que no em pengin, suplic de parlar amb el gerent. Finalment, m’hi passen.

Li explic que em dol que el web del Club estigui solament en castellà. “Verá usted, buen menorquín, ese idioma que usted se empeña en hablar, apenas es útil en la ACB...“. Li coment que per demanar-nos que ens féssim accionistes, bé que el van emprar... i que els diners amb què van construir el pavelló també provenien de catalanoparlants. “Sí, tiene razón, pero ‘la pela és la pela’, como dicen los separatistas. De todas formas, para evitar su enfado, permítame que le obsequiemos con dos entradas para el próximo partido”. “Francament, em conformaria amb una i que la megafonia fos en català...”. “Eso es imposible, querido aficionado, pero podemos regalarle, además de las entradas, dos frascos de baba de caracol...”. Em volen subornar? Renuncii a convèncer-lo i penj.

No em surt ser del Menorca. I em sap greu, perquè per en Seo i en Tisi, que s’ho mereixen, m’agradaria ser-ne seguidor. Fins i tot hauria volgut fer-me’n abonat. Ara bé, assistir a partits en què no se’ns té en compte –als catalanoparlants--, en què has de suportar –com a les altres pistes— unes “cheer leaders” que mostren el “plumero”, presenciar un mini “alzamiento” cada cop que vénen equips catalans i llegir alguna pancarta filonazi –que el Club va fer retirar—... em costa. El Menorca em provoca la sensació de ser un club poc nostrat. No me’l sent. M’és tan proper com el CAI. Açò em passa per ser del Maccabi, d’en Solozábal i del Ferre. Ah, i del Manresa a qui van derrotar i fer baixar per no dopar-se amb bava de caragol.