“Carajillo” de Dyc

No hi vaig poder assistir. Em recuperava del disgust provocat pel fet que la icona del PP plegui després de maig. Això no m’ho podien fer! Segons afirmen, ha patit les conseqüències d’estar entre els marcats per les creus d’UPC. Això no obstant, ell va tenir prou empenta per assistir a la manifestació/festa que s’havia convocat. Jo, que som dèbil, guardava repòs.

Aquest cop no hi va haver massa discussions. Hi havia poca gent. Això els passa per decantar els experts a organitzar manifestacions --la Confraria del Sant Ciment--. Una mica més de cent persones –entre cent dinou i cent vint-- van acudir al reclam. Una tal concurrència, no espassa el “mono” de “mani”. Per molt poc no van batre el rècord d’inassistència, establert –com tothom sap— per la mítica Unió del Poble Balear, que va reunir dues persones (el president i el vicepresident), la claca contractada i un fracàs històric.

El desacord en el lema de la convocatòria ja feia preveure el fiasco. Poques hores abans encara es discutia si l’encapçalava el nostàlgic “Esta vez porque sí”, que va utilitzar algú que tots recordam per commemorar els 35 anys (perdó, gloriosos 35 anys) del seu mandat o “Gràcies pel Dyc. Així es fa un ‘comboi’”. Em conten que per entretenir-se mentre (no) arribava la gent, hom va estar a punt de fer un ple outdoor amb un únic punt en l’ordre del dia: fer una rèplica de la plaça d’Orient a Cabildolàndia. La decisió de posar-li el nom en català era una deferència al destructor general de Política Lingüística (sempre ”¡Pre... sente!”), car no costava gaire satisfer tothom i alhora evitar una denúncia de la capital de l’Estat per apropiació indeguda de símbols. La majoria, emperò, va considerar que l’Orient ha estat un enemic històric de Ponent i dedicar-li una plaça podia provocar una (mini)desbandada: un risc inassumible.

El president Matas, decebut davant un replec tan esquifit, va pronunciar una frase immortal, però lògica: “Qui va preparar el catering?”. Però encara estaven més dolguts el predicador de la ràdio local i el representat del Fòrum que, sempre previsor, havia contractat un excés de guàrdies jurats i prou servei sanitari per si de cas necessitava protecció. Ni açò. El van deixar tranquil. No hi ha dret. Cabildolàndia té un prestigi a mantenir. Totes les deixades són perdudes i desaprofitar una ocasió com aquesta és inadmissible. Només la presidenta del CIM era feliç i ho celebrava prenent un cafè a ca n’Ulisses. Bon profit, Joana!