Meditació cabilda

Si tot va bé, set candidatures es presentaran a les eleccions municipals. Noves idees, perill antic. Quan a Cabildolàndia ens posam a pensar, tothom tremola. L’estat de pànic dintre del poble ja fa anys que dura i res no ens trasbalsa. El problema el tenen, de rebot, els menorquins: influïm a renovar el Consell. És dur habitar a la mateixa illa. Què farem a Ponent?

Traçar l’estratègia electoral és complicat. Una coneguda acadèmia de cursos per correspondència ha inclòs en el seu programa un postgrau que promet: “Com Cavil·len els Cabildos”, el CCC. El necessitàvem i els estam agraïts. Ara bé, sempre hi ha d’haver pegues. Convé no errar-se i triar el màster que proposa una segona acadèmia. Competència deslleial, quin morro! El presenten sota el nom “Com Collar els Contraris”, també CCC, i s’adreça a iniciats en l’art de rebentar. Hom diria que el màster exigeix més preparació que no el postgrau, però, ca barret!, qui faci un tomb per Cabildolàndia s’adonarà que és una presa de pèl. S’hi pot accedir amb uns coneixements mínims: els nostres. Efectivament, els cabildos tenim traça a l’hora d’enfrontar-nos amb l’enemic. Naixem savis i baralladissos. D’enemics, en tenim de dos tipus: els veïns i els imaginats. Recorrem als darrers quan les coses van mal dades. Sovint els presentam com a membres de la “Mà Negra”, una associació il·legal i perversa radicada a Mahó
–ciutat oculta que he estat incapaç de trobar als mapes; n’hi ha una amb un nom semblant, però com que no duu cap hac, no deu ser la mateixa.

Si barallar-se entre si és un esport cabildo, fer-ho contra els enemics imaginaris de la “Mà Negra” és un senyal d’identitat que confereix a qui el practica un certificat de bona conducta cívica. Tanmateix, estic convençut que el problema el tenim a casa i per això intentar comprendre com raonam és important. Però més important és saber com cavil·len els partits. Qui no entén la idiosincràsia cabilda podria arribar a pensar que totes les candidatures volen ser derrotades: cap no vol guanyar. És la por a l’èxit. Amb el llevat econòmic que ens llegaran, qui és el valent que vulgui comandar? O ha de ser un suïcida o un il·luminat. I açò que pel poble s’escampa el rumor –fals, que no vull plets-- que alguns ocupes del Saló Caòtic en sortiran ben grassonets. Il·lús com som, em deman: saben vetllar pels seus interessos i ens deixen una endemesa? No ho entenc. Faré el postgrau.