I Sant Climent, també

Una altra setmana així i canvii de poble. Cap escàndol, cap baralla... Bé, hi ha hagut algun ajut negre al manteniment del nivell de vida d’algun polític, però això no és un escàndol: a Cabildolàndia ho consideram habitual i ho acceptam de gust. Fa goig veure com el patrimoni d’alguns creix. I clar, què es pot fer quan l’avorriment s’apodera de la vila? Cal imaginació. Podríem haver aprofitat el 20-N per muntar una festassa que hauria omplert de goig els nostàlgics. De goig i de pena, que l’enyorança colpeja.

Sortosament s’ha creat el CASC (Cabildos Amants de Sant Climent). Aquest grup de ciutadans promou una recapta per fomentar la segregació de Sant Climent de Maó. No és que de cop hagi sorgit una devoció inexplicable pel sant. De cap manera. És una jugada estratègica més que lloable. La cosa té la seva lògica. Un Fornells independent fa ontes. Si s’independitza, Sant Climent --que és més gran-- també cal que ho faci. Disposaria de prou mitjans econòmics per sobreviure. Es quedaria amb algunes platges del sud i, amb una mica de sort, amb l’Aeroport. Si no els bastava, sempre comptarien amb el suport econòmic del CASC. I em demanareu, què hi té a veure Cabildolàndia? A vegades em sembla que escric parides per a gent tan limitada com jo mateix. Per començar, no caldria dir que hem d’anar a Maó per agafar un vol. Aquest fet ja suposaria un acte sanitari solidari. Bona part de l’assistència mèdica als cabildos la genera la urticària que els provoca trepitjar sòl enemic.

També suposaria la possibilitat d’agermanar-nos amb Sant Climent. Aquest fet amical perpetu augmentaria a mil el nombre de pobles amb els quals estam agermanats. Amb tot, això no és el més important. El motiu principal és afeblir Maó. Amb un Sant Climent que caminés sol, la ciutat més habitada de l’illa seria... Cabildolàndia. Oé, oé, oé oé... ja soooom primers! I hala, a reclamar la capitalitat. I amb ella l’hospital, el Consell Insular i unes quantes coses més. Ja disposam de solars adients on aixecar aquests edificis. Abans hi hauria algunes permutes pel mig, però això ho arranjaríem amb quatre dies: dominam el tema. Però no cal que els maonesos patesquin, serem generosos en comandar. Els deixarem subdelegacions de tot i els permetrem que conservin l’hac, el formatge, l’Agencia Tributària, i les plantes de GESA i Milà. No es podran queixar, no? Tractar els fems produïts a Cabildolàndia és un honor. Som tan solidaris que permetrem que se’ls enduguin. Com han fet sempre.