El trobaren a Lugo

Remenant papers de l’època franquista a la Diputació de Lugo, la gran arxivera Memory Honnetz, visitant habitual de Cabildolàndia, va fer una troballa extraordinària: la informació completa sobre el registre cadastral de la nostra vila des de l’època musulmana. Com hi va arribar aquesta documentació, és un misteri. Després d’un primer estudi, tot sembla indicar que aquest fet explicaria que recentment haguem sabut que un petit solar, de només 7.000 m2 (una fotesa que molts extraviam sovint), és propietat de l’Ajuntament. La investigadora no descarta noves sorpreses.

L’esgavell entre la població és important. Bona part s’agita davant la possibilitat d’haver de canviar de lloc de residència. Et penses que la casa pairal era teva de tota la vida i en realitat pertany a un sudanès que es dedica a extreure sal de les mines d’Abissínia. Qualsevol dia es presenta el notificador de l’Ajuntament i et clava un ensurt. ”Toco, toco...(pronunciat en castellà per nostàlgia)”. “¿Quién és...?” “L’agutzil municipal! Té set hores per abandonar la possessió. A vostè li correspon romandre a Beat Franco, 38”. “I aquest carrer, on és....?” El notificador es posa a tremolar, li brolla una suor freda i es veu obligat a fer un solo de fabiol i interpretar la melodia santjoanera per relaxar l’ocupant i a si mateix. Sap que entre que el procés de beatificació no ha acabat, malgrat les pressions de Pius Camps al Vaticà, la requalificació urbanística pendent i unes quantes permutacions pel mig, la nova llar no serà habitable fins d’aquí a uns anys. Mentrestant, sempre podrà ocupar una tenda al campament de refugiats que es farà provisionalment a qualsevol de les parcel·les municipals que es descobriran i inventariaran properament.

Ja sabem segur que alguns propietaris de cases de la Contramurada hauran de canviar la mansió per un galliner ubicat vés a saber on. Tanmateix, no cal que es preocupin gaire, car qualsevol dia els oferiran de bescanviar-lo per un colomar a primera línia de mar amb aus denominació d’origen “Sant Cristòfol”. Jo he tingut sort. Hauré d’abandonar la casa on visc, però tot sembla indicar que tenc dret a reclamar el molí des Comte, galeries incloses.

Cabildolàndia és així. Ser descendents d’uns invasors que tombaren la resistència mora a base de donar tres tocs a les portes de la ciutat... què voleu que us digui: imprimeix caràcter. Si des de temps bíblics tothom sap que les muralles de Jericó es desplomen a toc de trompeta, per què aquí s’anuncia gresca quan sona un fabiol?