Immigrants prostituïdes

Avui no seré irònic. Parlaré de la prostitució. Bàsicament n’hi ha dos tipus: la voluntària i la forçada. Sobre la voluntària no vull opinar, quant a la forçada... Una dona pot esdevenir esclava sexual per diversos motius: per sobreviure, per aconseguir diners per satisfer alguna addicció insuperable o perquè és obligada per una xarxa sense escrúpols.

A les Illes, un 98 % de les prostitutes són estrangeres. Això ens hauria de fer reflexionar. És possible que algunes hauran escollit aquest ofici d’una manera voluntària –que no vol dir per gust--, però no n’estic massa segur. Si repassam les dades que es publiquen, comprovarem que gairebé sempre procedeixen de països “sospitosos”. Sovint llegim que s’han desarticulat màfies que controlaven aquestes dones, la majoria de les qual són romaneses, eslaves o sud-americanes. També n’hi ha d’altres indrets. El cas de Libèria és el més esgarrifós. A més de “debutar” amb una violació, totes aquestes dones esclavitzades pateixen maltractaments i reben amenaces directes o indirectes. És molt freqüent que les intimidin amb un avís escabrós: el més comú és que la seva família –que continua residint a un dels països esmentats— patirà alguna desgràcia si no es pleguen a fer el que la xarxa exigeix.

La vida d’aquestes dones és prou desagradable. Suportar clients bruts, borratxos, violents... no és cap regal. Pateixen durant el seu horari de treball i també passen un cativeri en acabar la jornada: són recloses en un habitatge del qual no poden sortir.

A Menorca, fa unes setmanes van clausurar uns dies tres prostíbuls i van arrestar els seus propietaris perquè part de les treballadores eren estrangeres que residien a l’illa sense papers. Ignor si hi ha res més al darrere. Confii que no. Encara que sembli una afirmació fora de lloc, gos a afirmar que els amos dels altres locals de l’illa devien estar més que satisfets: en minvar la competència, engreixaven els seus beneficis.

Tot això que he dit, està molt bé o molt malament: depèn del gust del lector (si és que algú llig el que escric), però no incideix en la responsabilitat darrera –hauria de dir primera?-- sobre el tràfic de persones. Els clients d’aquests locals s’haurien de plantejar que per culpa seva algú altre és sotmès: en són col·laboradors necessaris. A qui que només hi cerca tendresa, el puc disculpar; però qui vol satisfer un vici, demostrar la seva virilitat o humiliar-les és tan fastigós com un macarró.