LA CASTA FIRA

Per un error atribuïble al Departament de Desinformació de la CAIB, es va escampar la notícia que el Govern de les Illes cedia el Recinte de Fires i Congressos per a l’organització del Saló Eròtic. Lògicament, la gent es demanava com podia ser que la subvencionadíssima AFA no piulàs davant d’aquest atac a la família per part d’un partit que tret de Zaplana, que és un “vivalavirgen” i un balaperduda, defensa amb energia i fervor aquesta institució tan antiga.

AFA va callar perquè, en realitat, el que s’hi va muntar va ser la “Casta Fira” –res a veure amb la soprano amiga d’en Tintin--. Com que hi vaig anar --i això no ho pot dir tothom--, puc explicar com va anar la cosa. Just entrar-hi, hom s’adonava de l’ambient de recolliment de la mostra: les taquilles havien estat substituïdes per confessionaris. En lliurar l’entrada a la Brigada Antivici, t’obsequiaven amb un exemplar facsímil de “Vidas ejemplares” i si el teu número d’entrada coincidia amb els premiats a la rifa n’obtenies la col·lecció sencera, un DVD de “Marcelino, pan i vino” o un lot de llibres Bruguera sobre biografies de persones imitables.

Seguidament et servien la nova beguda “Bromuro-lat” en tres sabors: maduixa, vainilla o xocolati. Si la teva ardor sexual no s’apagava, et prestaven un cilici o bé un cinturó de castedat –segons el sexe— i un fuet de reforç per autoflagel·lar-te. A continuació entraves a la sala de cotilles on unes models talla normal exhibien la nova moda en camises de dormir: llargues fins als peus i amb un trau per facilitar el tracte carnal. Per a gent més devota hi havia una exposició de faixes amb cama.

A qui no hagués fos del tot la seva ànsia sexual li oferien una capsa de preservatius “Doble o nada”. Aquest nou enginy de cautxú es diferencia de l’habitual pel seu gruix i perquè no incorpora dipòsit a la punteta. La intenció, òbviament, és disminuir el plaer i facilitar la procreació.

En resum, així va anar i així vos ho cont. No cregueu ningú més. La difamació és perversa. L’únic que no em va agradar va ser la manifestació que hi havia als afores del recinte. Efectivament, uns quants de degenerats reclamaven entrades per visitar un club anomenant “Rasputin” que diuen que hi ha per Moscou i on sembla que alguns polítics populars van muntar-hi una bacanal amb càrrec als pressuposts de la Comunitat Autònoma. Fa anys, però a Rússia encara se’n parla.