QUE NO SE’N VAGI!

Drama dramàtic. Primer els turcs, després la rissaga i ara açò. Cabildolàndia està ferida: diuen que el gran Avel·lí ens vol deixar. No ens ho podem permetre. Pel tinent de batle, sent una simpatia que no vull evitar. Em fa gràcia com a persona i com a regidor, encara que en aquest paper no n’endevina gaires. Malgrat tot, hauríem de fer tot el possible per convèncer-lo que, almanco, passi una legislatura més entre nosaltres. Com? Tal vegada el podríem nomenar jardiner de l’any o alcalde honorífic. No ho sé, que triï ell; però, sobretot, que quedi!

No em puc imaginar les tedioses sessions del Saló Caòtic sense n’Avel·lí. La seva capacitat per emplomar-les totes és impressionant. Quan l’ataquen, se’n surt. Sap esquivar. És com un toro encastat que afina i no fa exhibicions inútils: observa qui l’ataca, es fixa en les seves debilitats i, amb un esforç mínim, li clava la banya on li fa més mal. Això de l’esforç mínim és una característica seva. Té mèrit i ha esdevingut mítica. A Cultura, per exemple, però també a altres departaments. Que treballa poc? I, què? Jo també, i no som els únics. Conversar-hi, és un plaer. I ho dic de debò. Criticar-lo és un esport endèmic. Els que més el practiquen són els del seu partit. Escampen “cosetes” d’una manera grollera, el difamen i en malparlen. Ell, ni cas: s’espolsa i, amb la pols, els enterra. De fet, li tenen enveja i ho entenc.

Necessitam n’Avel·lí. Estam acostumats a una manera de fer, no sabríem viure sense baralles. Ell és com Atlas i carrega l’Ajuntament solet. A hores d’ara, quan la Ruta de la Permuta és a punt de ser cabdal entre les atraccions turístiques, no podem permetre que el seu principal autor abandoni el projecte. Quantes permutes perdríem? Quants negocis fracassarien? No, mai de la vida. Que es quedi, si us plau. I si no pot ser –perquè vol ser diputat--, cerquem solucions. En propòs una: que els plens es facin els caps de setmana. D’aquesta manera seria aquí, entre nosaltres, i podríem veure’l actuar.

Perquè, hi ha algú dins el PP local, capaç de millorar les declaracions que fa a la premsa? Qui pensau, no; ni de noves. No li arriba a les soles. Si la continuïtat de n’Avel·lí implica sacrificar Cultura quatre anys més, és un preu pagable. Primer de tot, l’art. Si cal, millorarem la programació d’IB3. L’inflarem de documentals. En castellà, of course.