ALARMA VIÀRIA

Alarma! Alarma grossa. Ara fan broma. Els menorquins estàvem acostumats a uns regidors ciutadellencs amb certa mala bava. Havíem après a conviure amb una amenaça tova –encara que en alguns casos es transformava en dura--, però no sabem com hem de reaccionar quan han canviat el seu “modus operandi” tradicional i això fa por.

La setmana passada, el consistori de Ponent, va posar els noms de personatges de còmic a uns carrers de Ciutadella. No sé si és perquè han inaugurat una nova etapa en què regnarà l’harmonia i la broma o perquè pretenen descol·locar-nos. Ciutadella fa així un nou cop de cap: fins ara les places i els carrer i estaven dedicats a persones destacades –de la vila o de l’estranger--, a sants, a altres ciutats, o portaven adjectius que es referien a quelcom que hi tingués a veure: plaça Nova, Vella... No m’imagin una ciutat on els carrers es diguin Batman, Robin, Superman, El Jabato, Jesús Gil y Gil...

Comprenc que els protagonistes de la gran col·lecció de sants a qui van dedicar l’edició de “Vidas ejemplares” no doni per a més en una època en què els valors no tenen massa importància entre el jovent. I compartesc la decisió de retre homenatge a Marino Benejam, un ciutadellenc que mereix un carrer o alguna cosa més. El que no entenc és que cadascuna de les seves creacions, “Família Ulises” o “Melitón Pérez”, rebi aquest honor –i açò que n’era un fan, d’ambdues historietes--. Tot té un límit.

Em demanareu què és el que m’alarma? És ben senzill. Corre el remor per la vila que ara volen atorgar alguna distinció a Calderón de la Barca –res a veure amb el port inacabat--, i això és perillós. Aquest autor va ser especialment prolífic, tant a l’hora d’escriure teatre com autos de fe. Si qui ha decidit seguir aquest camí –un autèntic professor Franz de Copenhaguen-- persevera... pot passar qualsevol cosa. En primer lloc, qualque dia es podria llevar ben animat i decidir organitzar autos de fe –ja tenim el lamentable exemple del bujot de Pasqua--. Si es decantava per l’altra opció: un personatge, un carrer... no hi hauria prou vies al poble. En aquest darrer cas, o bé es dedicaven a fomentar la construcció de més blocs de pisos a solars permutats i a fer moltes cases noves, o haurien de canviar els noms que els carrers porten actualment. La confusió seria terrible. Prest sentiríem a dir: “I tu, on vius?”. L’interpel·lat contestaria: “No ho sé, ahir al carrer de Lepant, però em sembla que ara li diuen carrer de “El Alcalde de Zalamea”. Un bullit, tot plegat. Tothom perdut. La venda de brúixoles augmentaria, seria un bon negoci; qualsevol troba el seu domicili sense l’ajut d’aquest enginy! La premsa tindria una importància cabdal: “Última edició... Extra, extra... Inclou els noms del carrers actualitzats a la una i quart!”.

En resum, una iniciativa que era raonable, s’ha fet de la pitjor manera possible. I encara sort que ningú no ha tingut l’acudit de dedicar una carrer a Altamiro de la Cueva. Si ho feia, prest tornaríem a habitar a les coves que mai no havíem d’haver deixat. Ciutadella prest semblarà un parc temàtic. Els admiradors dels Flintston –Fred, Wilma, Pebbles...-- ens visitaran complaguts. De fet em sembla que a Son Xoriguer ja els han dedicat un espai. Em fa certa il·lusió comprar-me una propietat al carrer d’en Dino, quan es faci.

Tanmateix, si la broma és la broma, és necessari que un carrer es digui “Rue del Percebe”. És un qüestió de justícia. De pura justícia.