LA PISCINA

Construir una piscina prop de la mar és una bajanada, aquí i a Nàpols. Omplir-la amb aigua salada no té cap sentit, però fer-ho amb aigua dolça és una irresponsabilitat. A Ciutadella prest en tindrem una, de piscina d’aquest tipus. Serà municipal i molt gran. No entenc per què la fan. O ho entenc massa. I em sap greu, perquè juraria que s’omplirà d’aigua contaminada. Vull dir que fa mala olor tot el projecte. Ho lament molt. Encara que soni estrany, puc assegurar que tenc un bon tracte personal amb el promotor de la idea, però l’ha cagada: així de clar.

No em queix només del que sospit que hi darrere del projecte: tot em fa creure que algú en sortirà beneficiat. Li fan una obra amb diners públics. Tal vegada recel massa. Vull creure que tot és una meva cabòria sense cap base i que el meu amic Llorenç creu en el que vol fer. Tampoc no m’estranyaria gens que fos així. Tanmateix, hauria preferit que l’obra la fes qui sembla que en traurà més profit. Em conformaria amb això? No, ni així.

Al món cada dia hi ha més gent, massa gent. Com que no podem eliminar ningú –aquestes teories de passar rodeta a pobles, malalts, disminuïts o races només caben dintre del cap de nazis o de Salvador Allende— ens caldria tenir més cura a l’hora de procrear. Però, sobretot, hem de ser conscients que si els més sis mil milions de persones que habiten la Terra han de consumir el mateix que cremam a Occident, ho tenim magre. Com que no podem demanar a indis, xinesos i brasilers que no arribin al nostre sostre actual de consum, només tenim una solució: abaixar-lo.

És molt polit ser ecologista –no em referesc als marxistes reciclats, sinó als que ho són de debò-, però cal ser coherents. Com podem demanar a Lula que conservi l’Amazònia mentre aquí abusam de calefacció i aire condicionat? Coneixeu algú que s’hagi mort de fred a Menorca en els últims cinquanta anys? Jo, no. I açò que mitja centúria enrere la població no estava tan ben alimentada i que tots anàvem amb calçons curts. Podem cremar petroli com ho feim i exigir alhora contenció als països emergents? La resposta és que no. Hem de donar-los exemple. Rebaixar la nostra despesa. Comprenc que disminuir una mica el nivell de benestar que hem assolit és complicat i que qui ho proposi –el partit que ho proposi i legisli en aquest sentit-- serà impopular; descartem per tant que ho faci el PP.

Amb tot, no només han de ser el polítics els que han de donar exemple. Cadascú n’ha de donar dintre de les seves possibilitats: polítics i ciutadans. Fer piscines, públiques o privades, és una mostra fastigosa d’ufana mentre hi hagi gent que es mor de set. Però n’hi ha més: conduir a velocitats elevadíssimes, encendre més llums dels necessaris, tirar paper... Consumir per consumir fa mal, ens fa mal. Escalfar el planeta és un crim, i si no que ho demanin als habitants de les illes del Pacífic que han hagut de ser traslladats a Austràlia perquè, entre tots, amb el nostre consum excessiu hem fet que apugés el nivell de la mar i negués moltes petites illes
–aquelles que aquests indígenes habitaven-- que just estaven uns pams per sobre d’aquest nivell. Els hem desnonat de les seves llar per poder continuar vivint com a “pachas” i açò és un crim. La piscina pública és fatxenderia pública: una presumpció i una arrogància inacceptables.