PREST TINDREM PISCINA

Finalment, la gran piscina de Cabildolàndia és punt de ser inaugurada. I me n’alegr. Tot i que alguns extremistes hagin criticat la idea, val a dir que una inversió pública absurda sempre és positiva. Ho és perquè comporta dues possibilitats: o bé demostra que hi ha calaix i per tant es poden malgastar els diners; o bé, si no hi ha un cèntim, permet que el regidor que s’encarrega de les finances demostri la seva destresa.

Quan van dir que la piscina s’ompliria amb aigua de la mar, no ho veia clar: per què havien de fer una piscina a pocs metres d’una platja? Amb el temps, ho vaig entendre: la feien per poder-hi nedar sense bòrns. Això, que era un agressió a la indústria farmacèutica, permetria descongestionar Urgències del Canal Salt i evitar el mal als possibles atacats per les meduses. Així i tot, no ho acabava de veure prou clar. Calia esperar. Ho vaig fer i... bingo! Santa Paciència, s’omplirà amb aigua dolça. Ara començam a fer bé les coses. Malgastar aigua dolça és important, només cal llegir els articles de C.S.C. al diari “Menorca” per comprendre-ho. Aquest senyor manté que l’aigua dessalada és d’una qualitat superior a la natural. Per entendre’ns, el Tri-naranjus és millor que la taronjada. Arribats en aquest punt, és imprescindible poar més aigua de la que toca per acabar-la abans. La de Menorca conté massa calç i això carrega els ronyons de pedres. Beure’n, no és una opció lògica ni interessant. Estic ansiós per tastar aquesta meravella de líquid obtingut no sé si per osmosi inversa o com. En qualsevol cas, consumirà carbó o petroli, un fet cabdal per ajudar les monarquies del golf a escampar l’Islamisme radical i permetrà d’escalfar el planeta: un manera d’acabar abans amb tot.

I jo, que som massa crèdul, em deman què punyetes passa amb la dessaladora. M’ho deman perquè fa uns vuit anys vaig plantejar que calia fer-ne una a un amic polític del PP. Em contestà que no era necessària. Com que ell era polític i jo no, la raó devia ser seva. Uns mesos després, quan ell ja treballava a un departament governamental de Madrid, va ser dels primers a promoure la dessaladora. Em vaig quedar amb un pam de nassos. Tenia raó, o no? Encara no ho sé. L’única cosa que en vaig treure, de la conversa, és que si et dediques a la política has de canviar d’opinió cada cinc minuts. I això no és fàcil.