DESDOBLEM

Es queixa la “claca” popular que l’economia menorquina no creix. Afirma que està estancada. Deu ser cert puix no he vist cap allargament antinatural en el nas dels subvencionats per pronunciar aquestes sentències i la nàpia és el primer que s’estira en mentir. Ara bé, hi ha dues coses que sí que creixen a Menorca: el nombre d’automòbils 4x4 i el de cavalls. La producció equina, de raça o “mil-leches,” travessa una època daurada mentre les vaques desapareixen. Canvi de paisatge. La cabanya equina augmenta i no hi ha prou festes per distreure-la. El cavall mena ample, necessita espai. I un espai doble perquè, per si ningú no s’hi ha fixat, té més potes que un menorquí qualsevol.

Si fa uns quants d’anys els cotxes ens vans sostreure un estudi de la casa per fer-hi una cotxeria –l’ordinador s’ha quedat amb l’altre i ara dormim al “plegatín” en un pis de 50 m2– i a continuació el mateix automòbil també es va apoderar del carrer i el va prendre als infants, és just que el cavall rebi el mateix tracte privilegiat. És per això que reclam que entost de desdoblar la carretera general es desdobli el Camí de Cavalls que és més llarg i faríem més destrossa. El sentit de la proposta és restablir la igualtat entre els ciutadans. El cavall és un ciutadà més a Menorca, un ésser idolatrat. En aquest sentit som una mica com en Cal·lígula que va nomenar cònsol el seu quadrúpede. Per tant, si no podem satisfer tothom, almanco podem maldar d’emprenyar tothom. Uns volen desdoblar la carretera, altres un Camí públic. Fem un revolutum i tots insatisfets.

El Camí desdoblat podria ser aprofitat per aquests 4x4 i pels cavalls per passejar. Per què volem un 4x4 per circular per una autovia? No té sentit. Cal posar-li obstacles per poder emprar totes les seves prestacions. Si l’eixamplàvem prou, però sense llevar les barreres, molestaríem els propietaris de la via i els que reclamen que aquesta sigui pública. Després només caldria cobrar una mínima taxa de manteniment a mules somerines, equines, rucs i someretes per transitar-hi. El propietari mai no ha de ser perjudicat, només destorbat. Faria goig anar d’Hac-city a Cabildolàndia en diligència; vora vora de la mar, a poc a poc i fent una aturadeta per abeurar les animals, ara a Trebalúger, ara a cala en Porter. Retrobaríem el plaer de viatjar pausadament. I la carretera general reposaria tranquil·la, plena d’utilitaris avançats pels bòlids. Soooo!, que hem arribat.