Temporada de sardines a Cabildolàndia

Arran de l’encreuament de declaracions i escrits del PP contra el PSM, i a l’inrevés, l’eminentíssim ictiòleg Magnus Fisher ha catalogat dues noves espècies de sardines que tenen el seu hàbitat natural a les aigües Cabildolàndia. La descoberta no va ser gens senzilla, la col·laboració dels partits cabildos ha estat fonamental per descobrir-les. La comunitat científica està més que satisfeta i la premsa explica com les pesquen ambdós partits. La captura és complicada, val a dir-ho. Per atraure-les és imprescindible entonar, amb veu de baríton casolà i emprenyat, l’himne d’Andorra o bé la popular “Mis sardinitas, que ricas sooon...”, protocol que serveix de reclam per omplir el cove.

Ambdues espècies presenten unes característiques similars, tot i que es diferencien clarament per la seva mida i --novetat entre les novetats-- per la seva ideologia. Senten passió pel tuf d’un Saló Caòtic entabanat. La més petita, classificada amb el nom de “sardina nacionalista” pot ser pescada amb canya. És una sibarita extraordinària. Llesta i viva, només mossega hams untats d’alfàbrega, una planta que el PSM sol regalar als simpatitzants cada cop que hi ha eleccions. Altres empren branques de garrover per rebentar-les a maçades. El segon tipus, molt més gran, té unes dents que s’enganxen a la presa com si fossin mordales i s’alimenta de formigó fins que s’infla. És la “sardina albatros”, venerada pel PP, i ha estat imputada per la justícia després que el PSM la denunciés. Una altra de les seves característiques és la llengua: talla cantons. És perillosa. Capturar-la no és un entreteniment: és una proesa. Els populars acusen el PSM de voler-la extingir amb dinamita, cosa que vulnera la reglamentació sobre pesca esportiva.

Són espècies endèmiques de Cabildolàndia? Magnus Fisher opina que no. Creu que són sardines normals que han patit una mutació i prest desapareixeran. Es van desorientar. Pretenien pondre els ous a la piscina d’aigua salada per reproduir-se i com que s’inaugurà fora de temporada es van dedicar a la política per no avorrir-se. Atès que el nombre d’exemplars no és massa elevat, convindria declarar-les espècies protegides. El regidor de Cultura i Permutes, afirma que algunes sardines nacionalistes s’han transformat en taurons –està obsessionat a repetir que una guanyava dotze milions l’any— i les acusa de practicar el canibalisme. Assegura que algunes es van engolir la més saborosa i treballadora de la seva subespècie. Ell, ecologista i jardiner de tota la vida, prefereix dedicar-se als seus esports preferits: fer declaracions i encalçar coloms.