El foner emmascarat

Un foner modern i amb poca punteria que tira codolades contra els polítics balears... i no els fer gaire. Articles publicats a "Es Carrer"

divendres, d’octubre 13, 2006

CORRUPCIÓ CABILDA

Fa unes setmanes s’havia decidit d’organitzar un congrés sobre reumatisme a Cabildolàndia, al famós palau de congressos desmuntable que sovint sol emprenyar enmig des Born. Afortunadament, la coreana Kima Koisha se’n va adonar que la gran quantitat de cabildos il·lustres (he, he!) que caminaven malament, no ho feien perquè patissin cap malaltia, sinó per excés càrrega. Finalment, idò, el congrés se substituí per un simposi interdisciplinari entre sastres i manobres. El títol: “El fil i la totxana: relacions i propostes”.

Kima, una espasa de la medicina, va veure clar que el problema era d’excés de pes. No tregueu conclusions precipitades: les hamburgueses no hi tenen res a veure. El problema de la coixesa rau en la dificultat de desplaçar-se amb les butxaques plenes. Ha arribat a tal punt la corrupció i el traspàs de diners negre, que no hi calçons capaços de suportar aquesta inflor. Sortosament, la butxaca és l’única cosa que et poden inflar sense que et faci mal, encara que el pes del que hi portes t’acaba provocant un maldecap impressionant, puix no hi ningú capacitat per amagar tants de calés. Bé, alguns que tots coneixem sí. Com diuen a Cuba: “¡Tú sabe!”

La feina dels sastres per alleugerir el transport de les donacions rebudes dels reis de la totxana, és meritòria. Les propostes eren posar rodes als pantalons, fer un butxaca triple... però la majoria es declarava incapaç de trobar cap solució. Àdhuc hom va entestar-se a reclamar d’amnistiar els cobradors per l’esforç que els comportava aquesta feixuguesa i concedir-los la “Medalla als patiments pel maó”. La reacció d’ICM va ser immediata: “Maó sense hac, mai de la vida! Blanquegem els diners negres, però no toquem l’ortografia. Acceptem la permutació d’aquestes donacions per un xaletet a qualsevol lloc!”. És una proposta lògica: qualque cosa hem de fer amb aquest pobres bastaixos. Cal alleugerir el seu patiment, car el diner no fa la felicitat. A Cabildolàndia, hi deu haver qualque desgraciat. Més d’un. La pregunta que em faig és: com punyetes s’ho fan per acumular tants d’immobles amb un sou normalet? Per què els donen diners? No fora millor obsequiar-los amb un cop de peu que els fes volar fins a la Model? A qui dimonis se li va acudir tancar aquesta presó? La que volen fer a Menorca no tindrà prou cabuda. Ep!, no penseu que em referesc als polítics quan parl de corrupció. Açò no ho he dit; si sou malpensats, és el vostre problema. Unten gent normal per gust.