Un gran combat

Per acabar amb l’allau d’escrits, la premsa menorquina va organitzar el proppassat 1 d’octubre, “Día del Caudillo” per als nostàlgics, un enfrontament de boxa per unificar el títol mundial de millor educador entre el representant del MRP (Menorca Rebutja les Pinyes) i de l’AFA (el Azufre de los Fru-frus Axfixia). El combat, va ser concertat (deman excuses per emprar aquesta paraula) a vuit assalts.

Tanmateix, fins al darrer moment no sabíem si el combat es faria, puix el candidat de l’AFA, Tony “Sugar” Campos, “el Azote del Laicismo” es va presentar amb un excés d’opus a la balança, per la qual cosa convocà unes quantes manifestacions que li permeteren de rebaixar els grams sobrants, cremats durant l’itinerari. En no replegar gaire assistència, més que manifestacions, l’entrenament semblava una sessió individual de footing. Per la seva banda, el fi estilista de l’escola cubana, Andy Bosch, “el Diablillo de Cienfuegos”, va topar amb l’impediment de no comptar amb un preparador adient al seu cantó, ja que la malaltia de Fidel Castro havia obligat a tancar els aeroports cubans. Afortunadament, gràcies a un carregament de vídeos de contraban, va disposar de prou material per refrescar la seva memòria històrica i acudir a la cita sense entrenador, però ben preparat.

De bon començament era evident que el combat seria interessant. “Sugar” Campos, repassava les obres completes de sant Agustí durant els descansos, mentre Kid Bosch els aprofitava per entretenir els respectable cantant acompanyat d’una guitarra. Per aquest motiu, no ha d’estranyar que el públic animés Kid Bosch, i més si tenim en compte que molts partidaris de “Sugar” Campos voltaven per Cabildolàndia per reclamar que la Diada fos declarada festa local.

L’esgrima del “Diablillo de Cienfuegos” va sorprendre el campió de l’AFA. Campos, que posseeix una pigada i una ploma terribles, no aconseguia deixar fora de combat Kid Bosch. La preparació d’aquest darrer, clarament superior, provocava que “Sugar”, cada cop més exaltat, el bombardegés amb frases grolleres i desqualificacions al·lusives al passat comunista del contrincant, que aquest esquivava amb destresa. Malgrat que el públic no creia que el ball de Bosch resistís els vuit assalts, es va veure sorprès: “los viejos rockeros nunca mueren”. Els dos darrers assalts foren una autèntica exhibició d’Andy. “Sugar” Campos, bastant fatigat, no aconseguia tombar-lo, cosa que aprofità Kid Bosch per reclamar més diners per a l’escola pública entre cop i cop, davant l’alegria dels seus seguidors de l’MRP. El veredicte: combat nul i protestes dels fans d’Andy que creien que havia guanyat als punts.