Juraments

Jurar davant d’una Bíblia exigeix dues coses: un motiu poderós (o una causa justificada, per aplicar la paritat) i una Bíblia. No sé si tenc res important per jurar, però fer-ho davant d’una Bíblia em resultaria fatigós per mor de l’esforç en la tria, car en tenc més de vuitanta, i no faig broma.

Fa uns anys, un president de CIM va jurar el càrrec sobre un TaNaK (Bíblia jueva) i no se’n va adonar. Això ho puc jurar sobre l’exemplar que em trieu, tot i que he de manifestar que sent una estima especial per l’edició en farsi.

Poder jurar onze vegades davant d’una Bíblia, no té gaire mèrit. Fer-ho una, i “sobre” ella, és una altra història: si ets creient. Que el conseller de Governació de la CAIB és creient, no ho dubt. Almanco és crèdul. Fa falta ser-ho molt per empassar-se que a les Illes no passen coses anormals. Feim veure que en som, que tots ens ho engolim tot i així engreixam el nombre de fidels, que sempre queda bé.

Si el conseller ha batut el rècord mundial d’amenaces de jurament consecutives, no ho sé, però que li durarà poc, n’estic segur. La setmana que ve, en presència de testimonis, juraré repetidament davant de “Mujercitas” que som japonès i figura del sumo. He escollit aquesta novel·la per una qüestió de principis. En primer lloc, perquè mai no l’he llegida. En segon, perquè en ser mentider de mena cal optar per una penitència sublim. El meu desig ocult és destorbar les nimfes del llibre i provocar que en surti una doneta ofesa que se’m pengi del coll i em proposi bestieses inconfessables. Anhel càstigs terribles. Pervers com som, desig l’eixida de la Munar, elegantment guarnida de “dòmina”. No em negareu que en casos així, estira enganyar el poble. Llepar-li les soles mentre t’humilia no és quelcom amb què hom es pugui complaure gaires vegades. Totalment sumís i sotmès al vici, em sent capaç de tot. Àdhuc de jurar que a Cabildolàndia tot va com una seda. (Interromp l’escrit, car de Governació em bufen que m’han punxat ordinador i telèfons.) Atès que em sent incapaç de garantir la meva intimitat informàtica i telefònica, surt de tots els programes immediatament. No l’apag perquè encarà no he passat a CD “Da tempeste” interpretada per María Bayo, una peça que avança el futur i que escolt amb fruïció. Tots a redossa, que la tempesta serà important. Ho jur?