Sort que m’assessoren!

”Servei d’Assessorament de la CAIB?”. “Premi! Aquí mateix”. “Servidor voldria ser servit”. “Cap problema, vol un servei en blanc, en negre...? Prefereix un complet o un interruptus?”. “Sempre vull un complet, tot i que sovint m’he de conformar amb un intent fracassat. Coses de l’edat, vostè ja m’entén”. “I tant que l’entenc, som molts d’onofres”. “Quant als colors, quina diferència hi ha?”. “Veurà, si el demana en blanc, tothom sabrà que ha utilitzat el nostre Servei; si el vol en negre, quedarà entre nosaltres. La premsa mai no ho sabrà. De totes formes, li recoman l’interruptus. A Cabildolàndia l’han provat i n’estan ben contents”.

M’han convençut, contract l’interruptus. Si algun dia el vull, l’empraré; si no ja sortirà madò Estaràs a afirmar que tot és un rumor que s’ha escampat per un malentès. I és que necessit informació jurídica clandestina. No m’agrada comprovar que Menorca té un escut mutant. Tenim una bandera, sí, però l’escut va i ve. Ara toca la temporada del difuminat. Per entendre’ns, un de disseny. El disseny avui en dia és cabdal. Gràcies a l’eficiència del creadors, el nostre antic escut –no tan antic— ara no incorpora les barres vermelles i grogues: cada cop més s’assembla al del Consolat de República Argentina o a la camisa de la sagrada i invicta albiceleste. I encara sort que ha conservat la direcció de la de l’equip de futbol, amb ratlles verticals. M’angoixa la possibilitat de veure que algun dia les inclogui horitzontals, com les de la samarreta de Los Pumas, nom amb què es coneix la gloriosa selecció de rugbi. Atès que cerquen un seu permanent per competir contra altres seleccions a Espanya, tot és possible. Quina mania a tocar-nos els símbols!

Entre això i la fotesa del Zime, ja no sé on habit. La “e” minúscula que es va aferrar com una paparra a les sigles del CIM, és un motxilla més feixuga que la que porta el Barça, segons els comptes de Soriano. I tant que pesa! Fa goig disposar del Servei d’Assessorament autonòmic. Em serà ben útil. Els donaré feina. Iniciaré un bombardeig d’alta precisió i sense danys col·laterals, per tal d’aconseguir que em diguin com punyetes m’ho he de fer per veure la TDT en català. Ho he provat tot. M’he enfilat dalt l’antena com si fos un gall que indica d’on bufa el vent i res de res. Fracàs total. Com a venjança he dessintonitzat la recepció IB3, però no em satisfà prou aquest gest. Em crem a lo bonzo, a veure què passa? Menj tan poc que una vaga de fam fóra inútil. I açò que em manquen quatre grams per fer deu arroves i tenc marge per resistir...