“Vamos a la cama...”

Gran ensurt a Cabildolàndia. Sense conseqüències. Un gran badall, tot en gros. Seguidor dels pronòstics meteorològics i assabentat que durant una setmana faria fred, l’home duplicat va fer els deures a temps per preparar-se per a la hivernació. Alguns extremistes afirmen que, en realitat, la meitat d’ell feia quaranta-quatre mesos que era en coma voluntari: puc afirmar que això no és cert. Els fet són caparruts i ho demostren. La seva feina en el camp cultural ha estat immensa.

No neguem l’evidència. Qui ha descobert que després de sa costa Nova hi ha terra, mereix un lloc entre els grans descobridors, Colom, Cook, Bouganville, Malaspina... Sí senyors, allò que es veu al peus de la costa és terra i es diu Menorca. Què, sorpresos? Idò, encara hi hauríeu d’estar més. Part dels que habiten aquest bocí de món estan emparentats amb els cabildos. Tal com ho dic. Hi ha proves genètiques concloents.

Remuga el cap de l’Àrea de Cultura de Cabildolàndia, perquè el Consell Ignorat de Menorca no vol donar suport al seu gran esforç en aquest camp, si els alcaldes de la recentment descoberta illa no hi estaven d’acord. No m’estranya la seva por. Gairebé no el coneixen. Fins no fa gaire, el primer dels cabildos es negava a reunir-se amb els batlles. En realitat, es negava fins i tot a ser-ho. “Escapista” destacat, ha fet amb el càrrec el mateix que Houdini feia amb les presons: fugir-ne. Si no acudia a les reunions d’alcaldes no era cap menyspreu, no hi anava per honestedat: no volia figurar.

Ara, l’home duplicat exigeix que el CIM pagui part de les obres de l’antic palau de la família Saura Morell. L’edifici es destinaria a millorar l’oferta educativa i cultural de Ponent. Servidor hi està d’acord. Jo, amb els que comanden. Ehhhh, els del CIM: PAGAU! No es pot destorbar el repòs de la gent. El duplicat, o multiplicat segons alguns especialistes, necessita recloure’s a la caserna d’hivern. Diumenge passat, va començar, d’una manera voluntària, a disminuir les seves constants vitals: els batecs del cor, la respiració... i va ser llavors quan vam sentir el gran badall. Tot té una explicació. El que encara no han descobert els científics --i tindran feina per resoldre l’enigma— és com s’ho fa per estar deixondit com a regidor d’Urbanisme. Gent mig adormida n’hi ha molta –jo mateix--, però una mena de baró Ashler, l’enemic de Mazinger, que dorm per un costat però manté l’altre superactiu, és una troballa: el somni de qualsevol científic.