Ja tenim Estabrut!

Si hi ha una cosa que em destorba, és que no em deixin produir. Som productor, no ho puc evitar. He, he! Que dia 1 de març em tanquin el centre de feina, em trasbalsa. Aquesta data m’és aliena. L’única cosa que m’interessa de les Illes, és com s’ho feien els avantpassats de vés a saber qui per manejar la fona amb una precisió que em veig incapaç d’igualar. Segurament la maleïda màscara em complica apuntar certerament contra l’objectiu.

Posats a no ser una cosa rara, a casa meva vaig declarar tal jornada com a Dia de la Comoditat. És per això que, guarnit amb un xandall mig desfilat i amb barba de tres dies, vaig adoptar la sagrada postura de la Mare de Déu d’Agost sobre un sofà que cada cop s’enfonya més, fatigat de suportar el meu sobrepès. Poc satisfet amb la iniciativa, em vaig proposar d’estudiar el nou Estatut. Crític de mena, no em convenç que ni Guerra li hagi passat el ribot, ni que Acebes i Zapata s’hagin contingut d’impugnar-lo fins a deixar-lo com una reproducció facsímil dels Principios Fundamentales del Movimiento. Com ja he aclarit, en un dia tan festiu, la darrera cosa que em delecta és el moviment, sigui quin sigui.

Em preocupa tant de consens i tant de silenci. No l’he llegit del tot, però em fa l’efecte que, si als esmentats els agrada, m’ha de produir urticària. O no han repassat l’Estatut, o és que conté tanta ronya que ben podem batejar-lo com l’Estabrut. Fantàstic, la gran norma --que pocs repassaran-- és tan aigualida i incorpora prou sarna que ha permès que els centralistes l’aprovassin!

Les Illes... a qui dimonis li importen les Illes! De fet, només als cabildos i amb la sana intenció d’evitar els maonesos. Decidits a ignorar el Consell, els cabildets amb pedigrí adoren un govern que actua a Palma, els components del qual ningú no sap qui són. Ignorar sempre és més còmode que conèixer. Sort que el Parlament prest serà útil. Des que han decidit que els diputats ja no seran els mateixos consellers insulars, té estirada. Tretze més a col·locar: un èxit. Fins enguany hi havia colzades per ocupar un lloc a la llista del CIM, des d’ara ja no caldrà barallar-se: tots hi cabran. Bé, conec algun interessat mal situat per sortir. Cap pega, sempre podrà ser director insular d’alguna fotesa o, si els seus guanyen al Parlament, fins i tot director general. Tomaaaa! Visca l’Estabrut! Visca la Comoditat!