On és es moix?

Conten per Alaior que una vegada una senyora havia deixat un plat amb dos quilos de carn capolada sobre la taula de la cuina de casa seva. Misteriosament, el contingut va volar. La dona, tota emprenyada, va sospitar del moix del veí i va anar escapada a casa d’ell per reclamar que li pagués el preu del suposat robatori. El veí, sense immutar-se, va ficar el moix dintre d’un sac i agafant la romana el va pesar. Dos quilos justs, sortiren de la pesada. Davant d’açò, va dir una frase històrica: “Bé, ja sabem on és sa carn, on és es moix?”.

Una cosa semblant deu haver succeït a Cabildolàndia. El mateix Ajuntament confirma que durant aquests darrers anys el dèficit ha augmentat. On són les obres? Si la piscina d’aigua salada la van pagar els mallorquins, ens queda una inversió important en oliveres i garrovers. Val a dir que la transformació de les places m’agrada i felicit els responsables. Ara bé, no em surten els comptes; però som fluixet en matemàtiques.

Servidor estava convençut que durant el mes de maig podria assistir a un reguitzell d’inauguracions. Fins i tot em semblava justificat que les afiliades als gremis de modistes de les ciutats agermanades amb la vila de Ponent haguessin fos el seus anells per convertir-los en les “Tisores d’Or”: una distinció per al nostre estimat líder. Hauria quedat molt bé tallant cinta rere cinta. No podrà ser. Dorm fatal només de pensar que les vulgui emprar per caponar Sintes massa desafectes amb el projecte municipal.

Aquesta setmana posaran la primera pedra del dic i es faran la foto. Guanyada foto balear, car són els que més han lluitat per construir-lo. Però em manquen més tallades. Omplir d’actes els dies anteriors a les eleccions, fa ambient. És per això que propòs d’inaugurar un hortal. Sí, sí: un hortal. Quin? N’hi ha tants... Sé que tots pensau en un de concret i, mira, no estaria malament. És gros, és polit... és d’una regidora... M’agradaria assistir a l’acte solemne de presentació en societat. Hom podria aprofitar la festa per permetre que l’entrada a les forces policials que el troben tancat quan els jutge els hi envia. Ens podrien obsequiar amb la revista “Dalt la Sala”, per si no l’hem repassada prou. I no és cap crítica a una particular. Edificis aixecats sense llicència n’hi ha molts més, a Cabildolàndia i arreu. Tants n’hi ha, que fóra raonable cercar una solució. El que no em sembla lògic és que la propietària sigui la “governadora” de la vila. No queda bé.