Divendres 13 i Cinquagesma

Les properes eleccions municipals a Cabildolàndia, prometen. Trob que xalarem. Podrem optar entre set llistes, un número cabalístic amb ressò mític. Tres a la dreta i tres a l’esquerra... la qual cosa fa preveure que un trio haurà de comandar. Ja se sap que el millor matrimoni sempre és compost per tres. El tercer confereix estabilitat. Votarem per Cinquagesma, dies dedicats al consum d’alcohol sense mesura i, per acabar-ho d’adobar, el PP va demostrar la seva valentia tot presentant la seva llista un divendres i 13.

Presentar-se en un dia tan perillós no pot ser bo. Hi ha boira a la vista. El que no sé és a qui perjudicarà el mal fat. O ho pagarà el poble, o ho pagarà el partit. Alguns especialistes consideren que l’elecció de la data és oportuna, car sempre es podrà recórrer a la superstició dels més crèduls per justificar una possible sotragada. I a l’inrevés: els derrotats podran atribuir la derrota a actes de bruixeria. Tot sembla indicar que el pànic és més fort entre qui desafia. Em garanteixen que més d’un ha omplert la casa d’amulets per maldar d’impedir que alguna diabòlica criatura es dediqui a fer la guitza als populars. Els dirigents romanen impertèrrits. Ocupats a disssenyar escales i edificis mòbils –ara els projecten aquí, ara allà... i en realitat no els podem veure enlloc--, no són conscients del risc que comporta enfrontar-se a forces paranormals.

Com insinuava, l’afecció per coses fantasmagòriques ha estat constant en els darrers quatre anys. El grapat d’infraestructures construïdes, invisibles per als mortals, n’és un exemple. Sembla ser que tot just hi ha dues o tres persones a la vila prou dotades per saber on hi ha l’auditori, el palau de congressos, l’estació d’autobusos... i, fins i tot aquestes, només poden contemplar tanta creativitat arquitectònica des d’un observatori tan imaginari com car, inútil i inoportú. Sobte, contràriament, la facilitat amb què més d’un veu on hi ha el sobre que ha de recollir a final de més com a paga per haver fet un excés de feina.

M’estaré convertint en supersticiós, però això del divendres 13 em fa por. No pinta bé. Confii que guanyi el PP. Amb ells dalt la Sala hi ha més ambient. Em costa recuperar-me dels ensurts que em provoquen, però tots reim més. Entre patiment i diversió, prima més la xalada. Estic temptat d’agafar una mona, contractar un fotògraf que immortaltzi el moment i dipositar un papereta del PP dins de l’urna. Tanmateix, per Cinquagesma, tot és possible. Encara que no la celebri.