Un any amb un raret

En proposar-me de col·laborar setmanalment amb “Es Carrer”, vaig dubtar que fos capaç d’escriure cada set dies. Encara en dubt. Més d’una vegada m’he quedat en blanc, sense saber de què parlar. M’ho pas fatal. Publicar un escrit em fa pànic. Per vèncer-lo, l’ompl de bajanades. Cinquanta-tres articles i només en cinc no he fet broma. Em comenten que he creat Cabildolàndia i no és cert: és Cabildolàndia la que ha creat “El foner emmascarat”.

L’aniversari de la revista --un miracle-- coincideix amb el Dia del Llibre, amb Sant Jordi. M’agrada la festa. Som un comprador compulsiu de llibres i un lector que gairebé també n’és, de compulsiu. Fa tres o quatre anys que devor articles i assaigs, gairebé no llig novel·les ni poesia. Admir aquelles persones que saben escriure una narració, encara que sigui un conte de vuit folis. Jo no ho sé fer. No podria. Mai no he sabut passar de tres fulls.

M’encanta cercar un llibre. I encara més, trobar-lo. Normalment compr llibres que no vaig adquirir quan calia. Es descataloguen massa prest, quan fa pocs mesos que s’han imprès. He après a tastar el plaer de llegir llibres de segona mà. M’encisa passar els ulls sobre línies que algú va rebutjar. A vegades pens si qui el va dur a un llibreter de vell no era una persona que volia que una altra assaborís frases que a ell li van fer profit. Li estic agraït. Si, a més a més, n’ha subratllat algunes, el plaer és doble. Qui ho devia fer? En aquest cas hi ha una complicitat entre l’autor del llibre, qui se’n va desfer i jo.

Altres vegades em deman com és possible que algú no volgués tenir aquells llibres a casa. Per aconseguir-los, Internet ha estat un gran ajut. N’he comprat a Mèxic, a Veneçuela... i n’he baixat de la xarxa. Alguns només els he trobat en francès, italià o portuguès, idiomes que no domín. Som un desastre amb les llengües i llegir en aquests idiomes se’m fa feixuc, però és un plaer afegit. Dec ser masoquista. Per això, reivindic la tasca dels traductors: una feina poc valorada. Més d’un cop, la traducció està més ben escrita que l’original. Però opin que una novel·la s’ha de llegir en l’idioma en què va ser escrita. Valor més com s’ha redactat que no la trama. Per això, només en llig en la llengua que em van imposar a l’escola o en la que vaig aprendre a emprar gairebé d’amagat, tot i que era la meva. Sempre seré raret.