Maleïdes costes

Ara ho entenc. No acabava de comprendre per què el cabildo estava aïllat de la resta de l’illa. El problema és que s’ha acostumat a caminar sobre terra plana. La costa Nova, vista així, és un mur insalvable. Gràcies a la brillant idea de l’alcalde, prest hi haurà una reunificació efectiva de Menorca.

A Cabildolàndia no s’entenia el silenci quasi místic de l’alcalde. Tot té una explicació: meditava. S’ha passat quatre anys cavil·lant sobre com vèncer les costes. Ha valgut la pena. Vol posar unes escales mecàniques o un ascensor per unir el nucli antic amb Dalt sa Quintana. Cabildolàndia, extraplana com un ganivet, només té una costa. Tanmateix, és una pujada, o baixada, que destorba i que ha dividit la comunitat en dues. Bé, jo diria que la divisió és provocada per l’actitud d’alguns ciutadans, més que no per causes físiques. Diversos malpensats mantenen que si la gent no puja a la zona separada és perquè hi ha la Benemèrita prop i que la costa no hi té res a veure.

El pensador, que teòricament comanda, hauria pogut afavorir les passejades eixamplant les voravies dels carrers, car entre els accessos als garatges i altres estretors no és possible anar en cadira de rodes, ni empènyer un cotxet amb un fillet petit sense perdre una roda o que un cotxe t’aixafi. Ni emprar una garrossa. Solament tens la possibilitat de caminar per enmig del carrer. També hauria pogut reduir l’ocupació que botigues i bars –i regidores-- fan de places i carrers. Però, no. Ell “a lo grande”: a instal·lar escales mecàniques. És un encant. Vull dir que està encantat. I pensa. I el perill és aquest. Quan té una idea, tots contra la paret.

Els cabildos no reaccionaren en assabentar-se del projecte. De fet, la majoria va mirar el rellotge per veure si encara no havia passat l’1 d’abril. I no, era dia 2; la cosa anava de debò. En canvi, la reacció a Alaior va ser impressionant. Molts el volen empadronar i el reclamen com a batle. Un poble amb tantes costes el necessita. Passejar per Alaior, fatiga. Fa uns anys, una empresa volia posar un negoci de rucs que t’estiressin per arribar dalt vila. Al final, com que l’Ajuntament va sembrar molts d’arbres pel carrer, el projecte se’n va anar en orris, Ara, si un es cansa, s’estalona una estona a un arbre, fa un alè i continua. I mira que era senzill evitar el cruiximent: calia omplir Alaior d’escales mecàniques. Simple.