El foner emmascarat

Un foner modern i amb poca punteria que tira codolades contra els polítics balears... i no els fer gaire. Articles publicats a "Es Carrer"

divendres, de juliol 27, 2007

M’agrada pagar

Encara no feia una setmana que havia estat nomenat conseller d’Economia i Hisenda, i el pobre Carles Manera ja estava retgirat. En repassar els comptes balears, s’adonà que havia d’eixugar un deute de 2.724 milions. Un conciutadà li recomanà de contractar T. Janèrix, famosa autora del Diari Vermell de Cabildolàndia. Es veu que l’experta havia endreçat una situació caòtica i, alhora, abaixat l’IBI dels ciutadans de Ponent. La fita és recordada. Certs cronistes asseguren que de petita va caure dintre d’una olla de brou màgic i fins que no li va agafar la vena literària, feia meravelles amb les xifres. Va refusar l’oferta. Actualment prefereix controlar la Munar.

Llàstima, la tria hauria estat idònia. De fet, el problema no és deure, sinó tenir la intenció de tornar el capital manllevat. A Cabildolàndia ho vam provar, de no pagar, i no hem vist per enlloc cap cobrador del frac. És més, alguns comentaristes lloaren la nostra sagacitat. A mi, el deute em fa meditar. I quan cavil els talaiots tremolen. Ara mateix no som capaç de recordar quan vaig tenir la darrera bona pensada. Potser el dia que vaig adquirir un cupó del sorteig de l’ONCE que va ser premiat amb el reintegrament, però tret d’aquesta... I aleshores vaig estar més temptat d’emmarcar el dècim que no de cobrar-lo.

El deute de la CAIB és curiós. Com pot ser que l’oposició no el descobrís abans? Si els maquillaven les xifres, caldria engarjolar els responsables. Si eren les correctes, llavors és que els diputats no feien la seva feina i haurien de tornar els quatres anys de paga. O A, o B: no hi ha més opcions. Dir que els altres han deixat un forat, és típic quan canvia el color polític dels governs. Per açò estic enamorat de Cabildolàndia; som gent ferma i convençuda: evitam els experiments. Res de patir ensurts. Econòmicament, no és que ens vagi com una seda, però feim veure que no ho sabem i fora maldecaps. Patir per gust? Ca, barret!

El que hem rebenta més és llegir el que ha explicat Francesc Buils, nou conseller de Turisme de la Comunitat Absolutament Inventada de les Balears. Afirma l’home que, només en concepte d’IVA turístic, en deu anys hem aportat 150.000 milions a les caixes dels veïns (els de Madrid). I clar, si el nostre dèficit fiscal és del 15,2 % anual –som els més babaus del món--, solament per aquest concepte han volat 22.800 milions, a més de les connexions d’Iberia. Fa goig ser masoquistes. M’encanta pagar l’autovia Madrid-Allaonsigui i subvencionar la RENFE. Xal tant, que vull pagar més i més...

2 Comments:

  • At 12:25 p. m., Anonymous Anònim said…

    Molt gran! d'aquest pas només cal esperar que peti tot.. val més que mos agafem ben fort!
    El final i la comunitat autònoma inventada, el millor de tot!
    No sé si t'interessarà, tampoc no és que hagi seguit massa el teu blog, i no sé ben bé quina temàtica t'emociona més. Però te pos aquest enllaç per si te fa ganes de comentar-ho. http://www.racocatala.cat/articles/14769
    Salut!

     
  • At 5:49 p. m., Anonymous Anònim said…

    Gràcies. M'interessa tot.

    Francesc Sintes

     

Publica un comentari a l'entrada

<< Home