La xacra

A la secta de “Can Pepe”, s’hi ha estès la melangia. Governar turmentat no és governar. Se’ls ha encomanat una infecció d’origen víric que els metges atribueixen a la ingestió d’unes “urnes braves a la planxa” en mal estat. El més afectat és el president balear del club, que haurà de rebre tractament als Estats Units. A Cabildolàndia, feu d’afiliats amb pedigrí, la cosa no ha estat tan seriosa. Ara bé, convé que vigilin. El burgmestre és qui més preocupa els especialistes. Rere una planta d’home sa, presenta uns símptomes preocupants: confon el líder d’UPCM amb el del PMQ i això no li pot dur res de bo. Mescla legislatures.

Efectes de la malaltia? L’infectat està malenconiós, abatut, ploraner i cerca culpables arreu. Està obsessionat a encalçar responsables. Com que el virus és mutant, uns carreguen contra una tal Barceló, altres se centren en Joan Triay i n’hi ha que maleeixen Pepe Seguí. Amb aquestes diferències, hom pot parlar d’una única xacra? Sí: coincideixen a admirar la regidora d’Hisenda i a declarar 2007 “S’Any de sa Desfeta”.

Després dels actes del 9 de Juliol, una representació d’infectats es reuní clandestinament al mateix Saló Caòtic. Hi discutiren sobre qui era el Piali Baixà modern. Els cronistes asseguren que Antich i Munar no es mogueren de Palma durant tota la jornada del 27-M i, si proven la coartada, són del tot innocents. Hi ha ganes d’imputar la responsabilitat a la senyora Barceló –qualificada de pitjor cabilda del mil·lenni i de maonesa d’adopció: taca terrible—, però un sector opina que el nou Piali és el cap d’UPCM, qui va dividir la defensa. Finalment, el sector crític assegura que més que cercar un pirata enemic cal esbrinar qui van ser els infiltrats que calcaren la traïdoria del capità Negrete. De moment ho paga un trio un xic calavera: tres “pepes” molt principals. El més acusat és qui s’esborrà de la llista electoral, encara que dirigí la batalla a distància. El sector extremista pretén fer-los un consell de guerra sumaríssim sota l’acusació d’haver actuat d’una manera presumptament poc transparent, cosa que va deixondir un poble que els girà l’esquena. Els altres dos encausats conserven la cadira, però han quedat tocats. El burgmestre també podria ser jutjat, però en aquest cas els càrrecs que li imputarien serien excés de passivitat i mania de mirar cap a una altra banda. Altres afirmen que l’home feia la migdiada mentre els companys feien una empasta. No hi ha dret: no tenia dret a fer un xubec? Amb el PMQ tot es païa millor. L’enyoraran.