És angoixant

Situació terrible a Cabildolàndia. Ens abandona a distància un Matas que fa escapisme i el líder local pren el comandament. Qui feia de cec, sord i mut, ara és el transformista del mil·leni. Ni Carmen de Mairena. D’estàtua de porcellana fina a burgmestre dialogant. Normalment, qui comanda ofereix tractes. Aquí els implora. Ara vol escoltar. Es queixaven alguns jueus perquè asseguraven que pregar davant el Mur de les Lamentacions era com parlar a una paret. Assabentats del miracle cabildo, els més ortodoxos han proposat de canviar el nom d’aquest mur de contenció i batejar-lo com la “Paret del Transformer de Ponent”, a veure si tenen més sort.

I que no demana gestos i senyals? Malaguanyada petició. Ara, a la vila qualsevol moviment involuntari comporta conflictes. Passes pel carrer i qui no t’havia saludat mai et pica l’ullet. Evidentment, t’alteres. He lligat? I clar, el primer que fas és controlar si el druida Camps és a prop i per si de cas crides: “Jo no he fet res!”. Et brolla una suor freda mentre t’imagines els titulars de la premsa d’ensoldemà: “AFA rectifica: n’hi ha quaranta-un”. Et passes la nit intentant convèncer n’Alí Babà que ets de l’altra corda, però fracasses i ocupes la portada del Pronto. Estigma.

Quin embull! Haureu observat que més d’un passa hores dalt del terrat intentant de fer una gala basant-se en el Manual per aprendre sioux en quatre dies. Tenim un problema: per mor d’un tiratge esquifit, altres van adquirir l’Enciclopèdia de senyals apatxes i fins i tot prolifera el fum en versió navaho. Els bombers han declarat l’alerta màxima. No hi ha qui aleni. Estam esgavellats. L’únic que riu és el farer. Ell passa de Cabildolàndia i només fa gestos lumínics als iots. Home de la broma, ha canviat el ritme dels fars que controla i en Morse repeteix: “Veniu, veniu... que hi ha caliu”. Ai, si Comandància l’afina...

El burgmestre, que encara no ha nomenat portaveu, enyora temps passats. A ell, li va el repòs. La feinota la reserva per als “matxaques”. El Setè de Gesticuleria, treballa. Aixeques la mà per saludar i se t’apropen a dir-te: “Pactam?”. Intentes espantar un mosquit que t’empaita i sents: “Que em volies dir res?”. Sense voler, fers algú amb el colze i entost d’emprenyar-se et diu: “No passa res. Pot ser el començament d’una llarga amistat”. Talment: patim la malaltia del pacte. Ja m’està bé. Fer amics, sempre és bo. “AFA torna a rectificar: n’hi ha molts més”. M’han descobert. Si almanco em pogués amagar amb en Matas. Retir daurat.