Pepeïna i Sant Joan

Arriben dies sagrats per al bon cabildo –jo no en som, de bo--. La seva sang és plena dels elements bàsics. Meitat per addicció, meitat per naixença, el seu líquid vital vessa pepeïna i esperit santjoaner. A vegades he estat temptat d’injectar-me aquestes substàncies que es veu que col·loquen d’una manera tal que et fan viure en un món idíl·lic i òptim.

Tanmateix, l’abús de pepeïna pot provocar efectes nocius: fa que t’ho empassis tot. La recent victòria d’aquest PP ho demostra. I remarc açò d’”aquest PP”. El problema no és el triomf del partit, sinó que la llista incloïa qui incloïa. És possible que l’addicte vagi consumir pepeïna en mal estat o pepeïna adulterada... Vés a saber! La qüestió és que alguns membres de l’equip eren prou qüestionats. Tan qüestionats eren, que, entre el col·lectiu de consumidors, va néixer un grup que n’exigia amb més puresa i que no provocàs efectes secundaris. La seva protesta va ser un èxit, malgrat els atacs que patia el seu cap a qui es retreien pecats de joventut. Una baixesa. Qui no ha n’ha fet, de grosses, durant la seva? S’ataca una persona pel que diuen que feia fa més de vint anys i s’ignora el que han fet altres tot just fa quatre dies. L’error tàctic dels pensadors del PP ha estat important. S’han espolsat del PMQ, han rebentat UCM, però no han evitat que els cresqués un gra que supura: UPCM. Ara es deuen estirar els cabells; ells i els mitjans de comunicació que donaren suport a l’estratègia.

Som conformadissos: “panem et circenses”. La pepeïna és el “panem” i Sant Joan fa de “circenses”. Sociòlegs i esotèrics ho tindrien clar. Els símbols de la festa –be, somereta, cavalls, caixer senyor, bandera i crits contra els maonesos— ens defineixen. Com si fóssim bens, insistim a tornar a caure de quatre potes mentre els senyors són damunt el ruc. Llenegam repetidament i atribuïm la caiguda a una traveta dels veïns de l’hac: fantàstic. I així anam fent: paradigmàtic.

Tot se sacrifica per mantenir l’esperit santjoaner. Es Born i es Pla no es toquen per si de cas les obres no acabaven a temps. Qui s’arriscaria? Amarats de feudalisme, aquest es manté, no fóra que perdéssim els nobles. No bavam pels senyors, però admetem els grups poderosos: feudalisme modern. Les festes no se suspenen ni quan provoquen morts. Així es fan les coses, sense respectar ningú. Un mort per culpa de la festa, fa nosa. Que s’hagués mort un altre dia! L’any és prou llarg.