Açò és cultura!

Primera setmana –cinquena, si començam a comptar des de les eleccions— del gran quatrienni cultural a Cabildolàndia i res de res. Ens en queden més de dues-centes. La cosa promet. Abans d’acabar l’estiu, tal i com va garantir l’exregidor de Cultura ara fa un any, tindrem un centre astronòmic i al seu costat una sala polivalent per a sis-centes persones que ha de servir per suplir les mancances que pateix la vila per culpa de les obres del Teatre des Born. El cabildo és un mabre a aixecar edificis en quatre dies.

Atès que fa unes setmanes, per culpa d’un accident domèstic em vaig quedar sense el meu estimat telescopi i encara repleg per comprar-ne un de nou, som un dels incondicionals d’aquest centre astronòmic. Per entrar amb olivetes, vaig anar a veure on havien col·locat la primera pedra, ja que m’havia perdut l’acte d’inauguració. No la vaig trobar. Bé, hi havia un còdol interessant, de l’època càmbrica, que supòs que algun turista despistat va abandonar en desconèixer el seu valor. Els turistes no estan gaire interessats en la geologia. Maldestre com som, també vaig tropissar amb una roca que tècnicament havien d’haver eliminat de l’indret. Dissortadament, i per raons purament electorals, l’artista de la garnera no havia aplanat aquell bocí de terra. El solar està ben triat. De fet, no podien escollir-ne cap més. És l’únic que el consistori anterior no va permutar, tot i que va rebre una sucosa oferta per bescanviar-lo: una col·lecció dels còmics de “El capitán Trueno” en un estat de conservació perfecte. Malaguanyada oportunitat.

Quant al centre astronòmic, les obres pateixen un endarreriment. Tot sembla indicar que el convertiran en observatori i prou. Un tal Mir Poch hi muntarà un quiosquet, “El Catalejo”, i facilitarà al públic un instrument òptic a compartir i cadires plegables. La ullera va pertànyer a un famós corsari menorquí i servirà per espiar. La idea és bona. Des de primera línia, hom podrà contemplar de prop una tremenda mulata virtual: escultural miratge que estén els llençols amb una gràcia que fa patxoca. Mossega les pinces amb un art inusual. Açò és cultura! Cal mirar el cel si tenim vistes així a la Terra? Em cau la bava cada cop que l’observ. I amb quina gràcia acaba el recital. Sap plegar. Ningú no planta el públic com ella. Quan parteix, plor. Mir cap el cel i, sense telescopi, tampoc no puc observar les llunes de Júpiter. Parlar del corsari amb el cambrer del quiosc, avorreix.. Col·leccionaré llàgrimes Snif. O tindré un atac de fe i esperaré que acabin les obres promeses. Trob que esperaré assegut.