Repleguem per ajudar-lo

Si tot té un explicació, el projecte del grup “Amics del Burgmestre de Cabildolàndia” (ABC) d’instituir el Soliday (Dia de la Solidaritat amb el Batle) en té una més que raonable. Efectivament, l’ABC creu que és una bona pensada dedicar el tercer dissabte de cada mes a recollir fons per mantenir el nivell adquisitiu de nostre amo i senyor.

Ha tocat fons la butxaca del líder? Ni idea, no en tenc ni idea. Hi ha preguntes de mal contestar. Encara és el líder? Ho ha estat mai? No ens qüestionam qui comanda a Ponent perquè esbrinar-ho podria comportar un augment desmesurat del preu del cafè: caldria perdre massa hores de son. Cal lluitar contra la inflació i no fer patir els colzes. Pensar els afebleix.

Suportar la gran quantitat de travetes que li fan, només es pot entendre si hom arriba a la conclusió que necessita la paga. Per aquest motiu, l’ABC, conscient que la situació és insostenible, es passejarà un dia per mes pels carrers de la vila per demanar-nos un petit donatiu. Tampoc no gaire elevat, amb un euro ja farien. Si quatre mil cabildos aportassin al mes una moneda d’aquest valor evitarien el paperot d’un polític: el preu és raonable. Admetran “socis d’honor”: els que apoquinarien una mica més a canvi d’una distinció. Fins i tot hi ha empreses disposades a patrocinar els pins que regalarien als donants. Així, en acabar el mes, l’estimat receptor del donatiu rebria un sobre per anar fent i es podria dedicar a viure feliç. Hi ha una poderosa regidora darrere del projecte? No, no hi és. Hi ha el partit? Tampoc, el partit pateix un segrest evident però els que el dominen pretenen que l’alcalde continuï sense dirigir res ans que figuri. La situació és còmoda: ell rep els cops i ells fan el que volen.

El millor regidor que ha tingut el nostre Ajuntament durant els darrers anys --aposta personal del burgmestre--, ha hagut de dimitir: mal pagat, criticat pels seus i putejat per la dòmina. I l’alcalde s’ho ha empassat. Qui havia de dirigir el projecte estrella del quadrienni, ha hagut de plegar i això no és cap bona notícia. No estarem gaires setmanes a veure més abandonaments. Acabarem amb una alcaldessa: m’hi jugaria qualsevol cosa. En un atac de dignitat, l’alcalde decantat qualsevol dia plegarà. Si l’ajudam a resoldre el problema de la paga, fins i tot és possible que per Nadal ja puguem veure un pessebre encapçalat per qui té més ganes de comandar. Si hi farà de parella de sant Josep o de caganera és una altra qüestió. Nadal me mata! Com als pins.