El foner emmascarat

Un foner modern i amb poca punteria que tira codolades contra els polítics balears... i no els fer gaire. Articles publicats a "Es Carrer"

divendres, de desembre 14, 2007

La Kumisió

Cabildolàndia remoguda. Les pedres tremolen. Només les pedres, que quedi clar. Hi han creat una comissió per investigar la permuta de Nerer. Tenim un problema. Què és una comissió? Com s’escriu? Kumisió, qumisió? A Ponent les comissions són una cosa nova. A alguns indrets les confonen amb un sindicat, a altres amb un ingrés extraordinari que es liquida per pagar un favor... i a Cabildolàndia, tot ens ve de nou. Aquí mai no hi ha hagut comissions. Ni permutes.

Els analistes estan preocupats. Assessorats per gramàtics, filòlegs i especialistes en disciplines múltiples, han de decidir què vol dir investigar. I fins on s’ha d’investigar. Cal anar amb compte. Un excés de zel podria comportar un disgust. Imaginem que ara començam a gratar i resulta que descobrim que rere les permutes hi ha n’Arturo Bagur “en representació de”... Tot pot passar. Hachepolis no pot ser innocent dels embulls esdevinguts a Cabildolàndia. Segur que hi tenen cosa a veure.

Mentrestant, Nerer alena en veure que la seva breu biografia s’estudia així. Bé, de fet ni açò. Va expirar un cop va acabar el tornall: accident de treball que ni Comissions va denunciar. Es veu que el propietari de l’empresa estava estirat al llit, tan tranquil, i de cop va començar a patir un atac d’euros en monedes. Eren autèntics projectils. Diuen que en va emplomar prop d’un milió. No hi ossa que ho suporti. En acabat semblava un colador. L’autòpsia no ha revelat més detalls al públic, els reserva per a la Kumisió i part d’aquesta s’ha compromès a no escampar detalls. S’ha de protegir el ciutadà i regalar-los un mal Nadal fóra cruel.

Part dels testimonis dels fets que han aixecat sospites a Cabildolàndia han estat infectats per un virus que els fa perdre la memòria. Ningú no recorda res. Fins i tot hi ha la possibilitat que per passar el temps la Kumisió decidesqui reclamar la presència d’algun lloro bocamoll. Hom sap que els lloros, a part de gaudir d’una vida llarga, tenen poca cura a respectar els secrets. Altres, més moderns, sol·liciten la presència de la Internacional del Ximpanzé, animal que disposa d’una memòria visual impressionant. No parla, però podria recordar assenyalar perfectament l’ordre en què van succeir els esdeveniments. Açò complicaria l’estudi (què punyetes deu ser un estudi?). Només ens mancaria açò: un parent de la Xita escampant detalls foscos per Cabildolàndia. El llat dels responsables seria tan gros que el mateix Tarzan es presentaria a renyar-la. A qui dimonis se li pot haver acudit una idea tan perillosa? Muntar un comissió investigadora. Ja són ganes. Silenci! S’obre la sessió! Tranquils, investigats: ja la tancaran.