Des Castell i en pau

Habitualment, el foner emmascarat al·lucina prou amb el que passa a Cabildolàndia i per aquest motiu sol deixar estar la resta del món. No li cal desplaçar-se per anar col·locat. Tanmateix, a l’altra banda de l’illa, a Hachepolis, quan s’hi posen també en volen una maneta. Hi ha estirades a veure qui és capaç de remoure’m les neurones i esgavellar-me la producció de neurotransmissors amb més intensitat.

Part d’Hachepolis s’ha revoltat perquè Autoritat Portuària de les Balears vol canviar la denominació de la cucada que tenen com a port. Veient quins efectes provoca disposar d’un refugi mariner, cada cop som més feliç d’haver-me criat a un poble que tot just disposava d’una immensa bassa, la de Sant Pere, i açò si plovia, car ara la volen eixugar per no fer la competència als extremats ciutadans de llevant i ponent de l’illa.

Diverses ONG (Organitzacions No Gramaticals), entre les que destaquen Comissions Obreres, PIME-Menorca i ICM (Institut de Caparruts Mahonesos) fa uns dies que han ensumat que s’apropa la fi del món. Es basen en el fet que el port que hi ha sota la capital hagi de canviar el nom. Coses de l’Anticrist, no ho dubt.

Em sorprèn. Sovint si una ciutat canvia de nom –una altra cosa és que ho hagi de fer— també ho ha de fer el nom del port que indica on és aquest. Hi ha excepcions, certament: el port des Mercadal és conegut com port de Fornells. Ara bé, en recuperar el nom de Sant Petersburg, el port d’aquesta ciutat va deixar de ser el de Leningrad. Quines coses! A Hachepolis açò no passa: són així. Podrien estalviar-se conflictes i denominar la confitura port des Castell o port de sa Colàrsega, però prefereixen discutir. Així m’agrada. Reivindiquen la fama internacional de Mahón contra el record a ceràmica que suposa Maó. Tenen raó. L’altre dia es va interrompre el campionat mundial de backgammon que es feia a Nairobi per culpa d’aquesta notícia. S’enfrontaven, tan tranquil·les, dues experimentades figures del joc i no es van veure amb cor de continuar la partida. Port de Maó, quin desastre! El mateix va succeir a la Trobada de Folkloristes dels Andes i al Campionat de Caça Cruel de Foques que tenia lloc al Canadà. I no dic res del que ha passat a l’Àsia perquè encara no he acabat de traduir la premsa. Em costa llegir alguns dialectes vietnamites i tenc serioses dificultats a comprendre el coreà. Sé que al Japó no fan vida des que saben que el port ha canviat de nom. Prefereixen patir un tifó que no fer-se l’hara-kiri per protestar per l’ofensa que els fa Autoritat Portuària. Dolents!