Pressuposts cabildos

Quan el mecenas Lord Carnarvon va demanar a l’egiptòleg Howard Carter si veia alguna cosa a través del forat pel qual contemplava la tomba de Tutankamon, aquest li va contestar: “Si, coses meravelloses”. No és que Howard Carter parlàs un català fluït, sinó que transcric la versió traduïda de la frase.

Si ambdós personatges s’haguessin trobat dècades després davant dels Pressuposts de l’Ajuntament de Cabildolàndia per a 2008, és molt probable que Carter hagués afluixat una frase així: “Sí, inversions extraordinàries”. A continuació, Carter hauria estat afectat per la maledicció de la totxana i hauria expirat. Passi-ho bé, senyor Carter!

És evident que ni aquest consistori ni cap altre poden fer miracles amb els comptes municipals. És més, no em costa gens donar-los el meu suport... parcial. I dic parcial perquè el que no m’agrada és que em prenguin per banaula, cosa que em sembla que pretenen. El menyspreu és al poble en general, no s’adreça a mi exclusivament. Els famosos quatre anys que nostre amo va prometre destinar a inversions en infraestructures culturals, comencen flonjos. El projecte estrella és el Pla Mirall, dotat amb 315.000 euros, seguit dels projectes destinats al Teatre des Born i l’Escola d’Arts, amb 250.000 euros cadascun. Brillant!

Tanmateix, entelada brillantor. En repassar els Pressuposts presentats, hom s’adona que s’invertirà més a redactar el nou Pla general (500.000 euros) i a regularitzar hortals (361.873 euros) i que també es gastarà una xifra prou elevada a reforçar la seguretat durant les festes de Sant Joan (310.000). I clar, aleshores el cervell se’m trastoca. No opín perquè des de fa unes setmanes només ho faig els dijous i escric aquestes línies un dilluns. Ara bé, la distribució econòmica de les despeses ultrapassa la meva capacitat d’entendre i assimilar el que ens va prometre el burgmestre durant la campanya electoral. O em va enganyar o se n’ha desdit. Amb el dubte, restaré. No tenc massa ganes d’investigar, car no vull acabar com Howard Carter que vés a saber per quin bitxet va ser enverinat.

Vull ser, això no obstant, honest amb els que ocupen, amb comandament, el Saló Caòtic. Cal afegir-hi, a les inversions, la que correspon a l’arrossegat edifici que ens han promès d’aixecar prop del Canal Salat. No el pagarà l’Ajuntament, però quedarà a Cabildolàndia i servirà per resoldre part del dèficit en infraestructures que patim. Tindrem un gran, o un acceptable, centre cultural: ja era hora! El seu cost arribarà al 4’5 milions d’euros. Havia de ser un planetari, però al final tots hi han posat una mica de seny i fent trampa tindrem una sala prou “xic”, tot i que ens caldrà d’observar el cel gairebé a simple vista.