Cabildolàndia suspèn el Dakar

Ens superam. Ja som el melic del món i la cosa va in crescendo. Àdhuc a altres planetes passen pena. Hem fet suspendre el Ral·li Dakar 2008. L’excusa oficial és que hi havia risc d’atemptats terroristes contra la caravana, especialment a Mauritània. És mentida. Cabildolàndia hi ha influït.

En realitat, ja fa mesos que hom preveia que enguany no hi hauria cursa. Els que estimam els deserts sabem que sobreviure-hi exigeix dues coses: camells i aigua. De camells, sempre se’n poden trobar. Si no els aconseguim amb gep, qui no ha comprat haixís des que no podem obtenir tabac de pota? Sí, ja sé que tots ho feim exclusivament per aprendre a cargolar cigarretes i mantenir viu un costum: qualsevol excusa és bona per evadir-nos de la realitat. Ara bé, de la mateixa manera que hom troba camells, aconseguir prou aigua per arribar fins a Dakar, s’havia complicat. Es veu que Cabildolàndia és habitada per autèntics avencs. El personal xuma i xuma... El problema era greu. A més de contribuir negativament a apujar la inflació europea, les fonts no rajaven prou. Calia importar suc i amb tanta compra hem deixat el Dakar sense líquid.

Per aturar la revolta mundial o evitar un conflicte diplomàtic, les autoritats amb més autoritat han inculpat al-Qaida. Són vius, els dirigents. Sabien que Cabildolàndia no disposava de forces per repel·lir els atacs militars previstos. El general designat per dirigir la defensa ciutadana, Joan Triay, ha intentat hàbilment d’evitar la contesa. Ha dialogat fins i tot amb el dimoni per convèncer els eixeregats veïns de Ponent que calia un sacrifici. Racionar l’aigua era una bona mesura. Mentre no tinguem dessaladora i per evitar de retornar a temps passats –ningú no enyora l’aigua salobre que glopejàvem a la font de Cas Boscos durant el descans dels partits de basquetbol--, el general proposava de disminuir el consum i alhora engreixar la caixa. Volia començar pel personal del Saló Caòtic i per fer-ho sibil·linament es referí a la despesa econòmica que suposava a la comunitat mantenir hidratat el personal. N’hi han plogut de pertot, tret de des del cel, que ha passat del tema i no ens ha ruixat. L’Ajuntament continuarà comprant aigua per a la tropa. No hi ha prou suc: o Cabildolàndia, o Dakar. Servidor es posa al costat del general. Li don el meu suport. Qui vulgui aigua de garrafa que la pagui, com qualsevol manobre. Ep, a mi me la subministra el Consell des de fa uns mesos. Xerrar és puta. De qualsevol manera, ho admet: el general Triay i jo hem estat declarats enemics dels funcionaris de Cabildolàndia. Cap problema. M’agrada provocar... encara que no ho sembli.