De von Grau a la Indiada

Primàries a la seu de l’Atlètic Popular. Carrer de Sant Jordi –heretgia catalanista?--. Hores abans de començar la tria els fans ja s’han exaltat. Se sent el crit de moda: “A por ellos, oe...”. La mostra de respecte cap al rival és evident. La secretària tècnica és qüestionada. El candidat de la graderia de Ponent, un tal Avelinho, fa setmanes que no s’entrena i tot sembla indicar que la seva baixa forma obligarà a traspassar-lo a final de temporada. Els nostàlgics es conformarien a permutar-lo. Seguiré el tema amb interès.

Part de l’afecció es decanta per convertir en titular una vella glòria, un tal Salord, que sempre ha demostrat dedicació al club i professionalitat. La resta de la directiva proposa de fitxar Hans Karl von Grau, una promesa que ha meravellat el personal. Els vídeos no enganyen. La prova del cotó, tampoc. Von Grau, recomanat des de Palma, demostra una habilitat sorprenent. El clam de la graderia cabilda comença a decaure. Von Grau s’està superant i destrossa les altres opcions. Avelinho, capmoix, és rebutjat. Haurà de cercar un nou equip.

I bé, acabada l’elecció, l’afecció es dedica a coses més importants. Sant Antoni és a tocar i cal decidir com es boicoteja la “Indiada o Migdiada del Poble de Menorca”. La secció de Cors i Danses ha preparat un interpretació a capella de l’himne del veïns. S’ha d’estrenar la lletra, sigui com sigui. L’assessora jurídica adverteix els assistents que cal tenir cura amb la possible demanda per plagi dels hereus de “Don” José María Pemán, i que interpretar la Marxa Reial comporta abonar drets d’autor als familiars de qui va arranjar la peça... i que com tothom pot escoltar no se’n va sortir. La meitat, aproximadament, dels afiliats reclamen tornar a la lletra tradicional. No hi ha acord. Quina és la lletra tradicional, el “La, la, lala, la, lala...” o el “Xi-na, xi-na...”?

Resta pendent el tema de la bandera. Mentre uns proposen de retallar la menorquina per convertir-la en dues rojigualdas, altres prefereixen fer circular capital i adquirir roba encara que açò fomenti d’enriquir el tèxtil català. Dilemes, dilemes...

Arriba el moment que tots esperen: el catering. Faran un àpat tradicional i frugal? Açò implicaria empassar-se taronges, dàtils i garballons. Un drama, si no fos pels cítrics. Sortosament, una dels assistents comunica que enguany hi haurà una parada de productes alimentaris d’Astúries i Castella i Lleó. El personal exulta. Finalment els catalanistes de l’esquerra reconeixen la veritat: van ser els de la Meseta els que van conquerir l’illa. Moment dolç. Goig i joia s’imposen. De Covadonga al Toro: “A por ellos, oé...”. Uns veïns exigeixen silenci. Volen sentir la tele i a més voten n’Arturo. Desagraïts!