El foner emmascarat

Un foner modern i amb poca punteria que tira codolades contra els polítics balears... i no els fer gaire. Articles publicats a "Es Carrer"

dimarts, de setembre 30, 2008

Gent de confiança

Em conten que alguns dels antics alts càrrecs del govern del senyor Matas estan indignats. Es veu que no poden entendre com és que els fiscals no els han investigat. Horreur! Hi ha coses que fan mal, la discriminació entre elles.

Entenc perfectament el neguit d’aquells als que no han imputat cap delicte. Hi coses que no poden ser. I la dita popular? Sí, aquella que afirma “Lo que no puede ser no puede ser y además es imposible”, on queda? El personal té dret a passar a la història. El que és injust és que la justícia els destorbi amb acusacions de corrupció. Açò no es fa! Que no comandaven? Idò, quan algú comanda ha de poder fer el que li roti, si no ja pot militar a l’oposició. Mestre Matas es va lluir en triar els seus col·laboradors. La seva actuació té nassos... i va el nin i ens deixa sols mentre ell ensuma perfums dels Estats Units. Intolerable! Quan un té el nas arranjadet també l’ha d’emprar per destriar l’aroma del tuf. I per les Illes volta un tuf que fa patxoca.

Els alts càrrecs que encara no han estat imputats, dubten. De tant en tant donen gràcies al cel per haver estar honrats i honestos... i de cop i volta es desesperen per no haver aprofitat i haver imitat els seus companys de gabinet amb més intel·ligència. Quan un s’ompl les butxaques no ha de deixar rastre. Que açò és complicat, em deis? I ara! Tenim exemples a manta de gent que ha fet fortuna i que roman amb la bossa que vessa sense que ningú no l’encalci. Així es fan les coses, punyetes! Ara em compr un xaletet, ara un automòbil de luxe... adés un altre xalet... El xalet és una prova absoluta que s’han fet les coses bé. Mai no confiaria en qui no s’ha enriquit durant el seu mandat. L’enginyeria fiscal és un art i als artistes cal imitar-los. Poc dotat per als comptes, encara romanc sense cap cèntim de més. N’hi ha que no servim i desaprofitam les bones ocasions per jubilar-nos abans d’hora. No trobaria un exalt càrrec que em donàs unes lliçons de bones pràctiques?

I l’oposició, mentre aquesta gent feia demostracions físiques a locals de mala reputació, què feia? Navegaven per pàgines porno d’Internet en un viatge pagat al Sàhara? Uns practicaven i altres contemplaven... Contemplaven exclusivament com engreixava el seu compte corrent amb una minsa paga que els abonaven cada mes. Vaja, que reposaven com la cigala mentre les formiguetes populars omplien el cau per passar l’hivern. I ara es queixen. Ara és hora, Pere meu! S’han trobat el magatzem buit i no saben com l’han de tornar a omplir. Esperaran asseguts. Els seus amics de Madrid no els passaran un duro. És més, encara n’hi sostrauran uns quants més del que seria raonable per untar autonomies amigues. L’oposició és així: “Fataaal”, que diria en Xec Forteza. Els illencs som solidaris... i masoquistes. Ens delim per enviar més i més pasta a Madrid. Hi tenim la mà trencada. Bé, uns la tenim trencada i altres foradada. Fins i tot n’hi ha que tenen la bragueta foradada i quan se n’afarten de lluir el “sinfín” per aquestes contrades l’exhibeixen per Moscou. Pobrets! I és que no tenen sentit del ridícul. Que no han vist allò que passejava entre les cuixes un tal Rasputín? Aquest podia fer el fatxenda, sense afrontar-se. No solament es conserva la seva cua dintre d’un pot de formol a un museu rus, sinó que també han batejat amb el seu nom diverses cases de cites prou conegudes entre el personal de la CAIB. Servidor, cast i pur fins a la mort, es conforma a contemplar l’august moble d’en Rasputín i és incapaç d’imaginar a quina mida devia arribar ben excitat. Bé, estic segur que amb la seva intervenció el túnel per on circulen aquestes partícules que ara acceleren per Suïssa s’hauria acabat abans. El de Sóller mateix, hauria costat quatre pennis. Un alt càrrec llest hauria fet aquesta pensada: “Si, hem de foradar... hauríem de tenir en compte Rasputín”. Res d’açò van fer. El túnel es va acabar de qualsevol manera... i va deixar forats arreu. Encara el pagam? I si l’apoquinaven els alts càrrecs? Es veu que van guanyar prou com per deixar Mallorca més foradada que un formatge suís. Bon formatge.